"Si [PSOE i PP] han grapejat barroerament les víctimes d'ETA i de l'11-M, què no faran amb una sentència judicial?".
L'escriptor Sebastià Alzamora ha lamentat a un article que "era de preveure" que "els crítics del PP (el seus sectors més ultradretans)" considerin que el seu partit "podia haver fet molt més" per evitar que la doctrina Parot "acabés fent la fi d'en Cagaelàstics i, per tant, l'excarceració d'Inés del Río i, probablement, la de desenes de presos etarres".
Segons l'autor de l'article La doctrina Parot com a símbol d'Espanya, aquests sectors de l'ultradreta opinen que les receptes que s'haurien d'haver aplicat en el cas Parot haurien d'anar en dues directrius: "intoxicació de l'opinió pública i publicada, i manipulació política de l'estament judicial"."És un plat que per aquí hem hagut de menjar a cullerades ─ha continuat explicant─, però que, pel que sembla, resulta altament indigest quan s'intenta exportar a escala europea".
Alzamora, finalment, ha subratllat que tot això "només serveix per corroborar dues coses": "La primera, que els dos grans partits espanyols estan igualment avesats a veure la justícia com un pastís polític a repartir-se segons la correlació de forces de cada moment, i que una bona part de la justícia espanyola s'ha avesat també a aquesta mena de joc pervers i pervertidor de la democràcia".
La segona, segons l'autor de l'article, és que "l'escandalós naufragi" de la doctrina Parot "es veurà reduït, a Espanya, a un altre objecte contundent que PP i PSOE es llançaran" mútuament pel cap. "Si han grapejat i grapegen barroerament les víctimes d'ETA i de l'11-M, què no faran amb una sentència judicial? I, a més, d'Estrasburg, que és un lloc que queda molt lluny i on no tenen votants. La seva idea d'Europa i del dret internacional és aquesta. El que passa, com a Eurovisió, és que a Espanya li tenen mania. Amb França o amb Alemanya, aquests d'Estrasburg no s'hi haurien atrevit. Com va dir aquell, si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos" ha conclòs.