De fet, Duran i els grans empresaris espanyols són els més partidaris de la "tercera via", com el PSOE, La Vanguardia i ara també, el Financial Times. Una via molt plural, amb matisacions diverses, des del reconeixement de la sobirania (dins Espanya) fins la seva negació (però acceptant la descentralització). La via és àmplia. S'aixopluga en una mateixa anàlisi de la situació. Tot i que entre ells haurien de parlar molt i barallar-se per sostenir les seves proposicions particulars.

El president Mas no pot eludir aquest debat. El promou el seu soci, però també ell hi està compromès. Va amb la seva estratègia de seguir la llei (i només la llei). Les reclamacions de diàleg del President són l'altra cara de la tercera via. El President ho diu urbe et orbi, està disposat a parlar de tot. De tot és de tot. La insistència fa una mica d'angúnia, perquè no en sabem l'abast ni la profunditat d'aquest tot, del que vol parlar.

El dia 8 d'abril al Congrés es va acabar la via quebequesa o escocesa. Espanya va dir no a aquest procés. Aleshores, el President hauria d'haver enviat un justificant de recepció. Rebutjat l'oferiment per una àmplia majoria, el President hauria d'haver iniciat un nou pla. Tanmateix immediatament, va sortir als mitjans per sostenir que l'acte del Congrés era merament un tràmit. Res de nou havia passat. Ell continuaria insistint en el diàleg.
Tots giren al voltant de Rajoy i li proposen, li supliquen, li volen fer entendre... Rajoy se sent pletòric, de tanta estimació"
Què pretén aquesta tercera via? Els seus partidaris són diversos. No tots pretenen el mateix. Duran i altres insisteixen en el somni de l'Estatut. Hi ha també els qui no la volen, però la veuen com un roc a la faixa, una última i extrema solució. Finalment hi ha els tàctics. Els que esperen que Rajoy es mogui. La tercera via seria un rosec. Una melodia per fer-lo ballar i que mostri alguna feblesa. En aquest tercer grup hi hauria Convergència, tot i que (fent bé el paper) ho dissimula molt.

Tots giren al voltant de Rajoy i li proposen, li supliquen, li volen fer entendre... Rajoy se sent pletòric, de tanta estimació. De fet, ningú el mourà. Controla el staff polític dins i fora d'Espanya. De manera que la tercera via no rendeix, ni rendirà. És una aposta de calendari. Una jugada d'entreteniment. El setembre la tercera via s'acabarà. S'acabarà també l'estratègia del President de seguir la llei (i només la llei). Aleshores sorgiran els problemes. I què farem? Aquesta és la qüestió. El President ha explicat que vol convocar la majoria parlamentària i decidir-ho entre aquests. Tanmateix, ¿ho podem dir? Si ho diem serem uns "derrotistes"? Doncs sí, ho dic i perdoni'm: hi ha massa incertesa en aquest procés.

Hi ha, encara, un altre escenari plausible. L'editorial del Financial Times urgia Rajoy a alguna cosa més. És un mes molt perillós. Perquè la tàctica de Convergència és arriscada. Si Rajoy obre una taula de negociació per parlar i parlar ¿desmuntarà el 9 de novembre?

¿No s'hauria de preparar alguna altra cosa, diferent de la tercera via? Qui ho ha de dir? El Financial Times?