El fet que les eleccions al Parlament de Catalunya, convertides en plebiscitàries per la persistent negativa de l'estat espanyol a permetre un referèndum d'autodeterminació, s'hagin fixat pel mes de setembre ha relaxat la tensió del sobiranisme. Els unionistes intenten imposar una interpretació de la distensió com si fos una crisi del procés cap a la independència.
Es complauen en un calendari electoral que començarà amb les municipals i celebren l'emergència de noves formacions polítiques que no posen en qüestió el marc constitucional.
Penso que va ser un error dels partits polítics favorables a la independència no acceptar la proposta del president Artur Mas de formar una llista conjunta i avançar les eleccions plebiscitàries però encara tenim temps per consensuar una llista sobiranista que canalitzi adequadament la voluntat popular expressada repetidament en les manifestacions massives de la majoria de la societat civil catalana.
La llista unitària suscitaria un entusiasme enorme a tot el país i el seu èxit es llegiria internacionalment com un missatge indiscutible. Si els partits sobiranistes són capaços d'aparcar temporalment els seus interessos polítics i les seves legítimes ideologies, seran dignes de liderar el procés cap a la creació del nou estat.
Som poderosos i ho expressem amb contundència cada vegada que ens convoquem"
No haurien de ser víctimes de les pressions espanyoles que utilitzen la defensa del pluralisme polític per legitimar divisions que afebleixen el procés ni han d'admetre la demagògia dels que pretenen separar l'atenció als problemes socials de la creació d'un estat propi.
En el context democràtic europeu el poders fàctics estan subordinats a la voluntat popular expressada a les urnes. Els ciutadans i els pobles determinen les estructures polítiques i les lleis. A Catalunya no es podrà imposar indefinidament una constitució espanyola que impedeix el nostre autogovern, ni acceptar un sistema de partits que acapara poders excessius o que ha consentit corrupcions, ni mantenir un sistema mediàtic que no reflecteix la sensibilitat del país, ni un poder judicial aliè a la llengua pròpia.
Recentment algunes persones s'han convertit en signes visibles de les nostres aspiracions i del nostre poder: Santiago Vidal, jutge; Raül Romeva, exdiputat europeu; Carme Forcadell, líder de de l'ANC. I som milions. Som poderosos i ho expressem amb contundència cada vegada que ens convoquem.
