Les dues recents eleccions generals consoliden una orientació política malaltissa dels poders polítics, econòmics i mediàtics espanyols. La majoria del poble espanyol ho aprova. Governants i governats consensuen la prioritat de mantenir un règim nacionalista exclusiu que no
vol acceptar la realitat d'un estat plurinacional, pluricultural i plurilingüe. La seva obsessió per mantenir les estructures hereues de la dictadura els impedeixen modernitzar un estat corcat per uns altíssims nivells de corrupció. Proposen reelegir un president que n'és còmplice perquè li agraeixen que faci el sord a les aspiracions pacífiques i democràtiques del poble de Catalunya. Pretenen justificar la guerra bruta de l'estat contra els líders del procés independentista. Es presenten com a moderats quan no gasten altra ideologia que la defensa d'un ordre polític i econòmic als servei de les minories que controlen l'estat.
Volem dirigents il·lustrats i polítics amb autoritat moral. Volem poder crear un model de convivència i de desenvolupament sostenible"
La malaltia nacionalista espanyola els impedeix contribuir efectivament a la solució dels desafiaments europeus. No mostren cap sensibilitat en el tema dels refugiats polítics i econòmics que arriben massivament a Europa. Són a Europa per cobrar subsidis però segueixen ignorant les altes responsabilitats d'Europa en el món. Espanya segueix pensant en Europa com una coordinadora d'egoismes estatals i no facilitarà la creació dels Estats Units d'Europa. Li complau el Brexit perquè pot afeblir l'autogovern de Gibraltar. No cal dir que oculta la precarietat de la salut econòmica d'Espanya i segueix augmentant desmesuradament els nivells del deute públic.
El pitjor de la malaltia nacionalista espanyola és la permanència d'uns lideratges incompetents. Tant Catalunya com Espanya han de fixar les seves prioritats en processos de refundació.
A Catalunya ja hem decidit que volem un nou estat eficient, transparent, innovador, plural i obert. Volem dirigents il·lustrats i polítics amb autoritat moral. Volem poder crear un model de convivència i de desenvolupament sostenible. A Espanya hem de desitjar també canvis substancials: que la racionalitat substitueixi l'obsessió nacionalista, que arribi una nova onada de polítics honestos i de programes polítics sensats, que creixi la informació lliure i que es confiï en les persones més competents en lloc de premiar els demagogs.