Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 19 de de juliol del 2013 | 15:51
Opinió
Miquel Sellarès
Periodista

Quina política de comunicació, inútils!

És possible el procés de transició nacional i exercir el dret a decidir sense una política de comunicació ni estratègia? En ple segle XXI amb els aparells de l'Estat a l'ofensiva, els quals usen tots els mitjans i estratègies desestabilitzadores disponibles, la Generalitat, amb una torpesa sense precedents, cau a tots els paranys.

A qui se li pot acudir, enmig d'un procés com l'actual, escanyar i aprimar els mitjans de comunicació sobiranistes? Tancar o afeblir aquelles institucions que eren veritables eines d'Estat? Com es pot justificar el finançament a grups tan poc fiables nacionalment i paral·lels als nostres mitjans públics com el Grup Godó?

Sense una forta autoritat política, professional i fins i tot moral, obrir un conflicte a menys d'un any de la fita més important del país en els darrers 300 anys, la consulta pel dret a decidir, tot distorsionant, afeblint i creant un gran conflicte dins de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és caure en el parany. Sols es pot entendre si són uns inútils o si la seva voluntat és treballar contra el procés de transició nacional.
Obrir un conflicte a la CCMA a menys d'un any de la consulta és caure en el parany. Sols es pot entendre si són uns inútils"
En el camp polític, en les darreres hores hem viscut el filibusterisme parlamentari. ERC, amb una innocència que fa caure de cul, ha acceptat el també parany de l'ERO a la CCMA. Per acabar-ho d'adobar, ICV s'ha aliniat amb els botxins de les nostres institucions nacionals, el PP i C's, per a guanyar la partida a ERC davant dels professionals de la CCMA. Tota una pífia i una irresponsabilitat política. On actuen els partits d'aquest país ¿en el camerot dels germans Marx o en el Parlament de Catalunya?

Cal que la Generalitat, si realment vol fer el procés de transició nacional, canvii les persones que porten actualment la inexistent política de comunicació: en calen unes altres amb autoritat professional, política i moral, que basteixin una estructura de comunicació per la fita del 2014. En el camp polític, dos bons amics, Josep Rull i Marta Rovira, diuen "primer el país i després el partit". Caldria dir-los: cal també no caure en paranys. I als amics Dolors Camats i Jaume Bosch, en qui sempre he confiat, els hi diria que res justifica --encara que tinguin raó-- entendre's amb els botxins del país.

Sense un pacte de tots els partits que volen el dret a decidir no ens en sortirem.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Sellarès
Miquel Sellarès
Periodista
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Forcadell: La línia vermella
Opinió · Política catalana
2017: Mobilització, disciplina i discreció
Opinió · Cultura i mitjans de comunicació
Siguem seriosos i reforcem TV3
Opinió · Política catalana
PP, Ciutadans i el PSOE: "Todo por la Pátria"
Opinió · Política catalana
Un pas endavant: Ara tots ferms !
Opinió · Política catalana
Puigdemont-Junqueras gaudiu de tot el meu suport i la meva confiança!
Indica publicitat