Narcís Comadira deia en un article recent que Catalunya tenia molt clara "la idea", però li mancava encara omplir-la de contingut. Com seria aquest nou Estat que volem construir? Segurament, té part de raó.
L'afany per coronar la consulta del 9-N ens pot fer perdre de vista la necessitat que "el procés" ha d'implicar, sobretot, un projecte.
Des de Catalunya es reclama suport als altres Estats i també a les opinions públiques. Però perquè aquestes ens comprenguin, hem de ser capaços d'explicar per què volem aquesta independència d'un Estat que ens és manifestament hostil. Aquí calen apostes estratègiques en àmbits sensibles que defineixen una societat madura.
Cal explicitar en quins sectors ens abocaríem un cop fóssim un Estat nou. I aquí hem d'emmirallar-nos en allò que fa l'Europa més avançada, invertint en educació, serveis socials i recerca. També "norditzant-nos" una mica, "copiant" els millors models de gestió transparent i consolidant unes institucions democràtiques que ens situin més a prop del cantó de Ginebra que d'altres llocs.
El projecte continua sent fer de Catalunya una marca de qualitat"
Catalunya és un país petit, però no pas mediocre. Només cal recordar els artistes i creadors de primer nivell que ha generat. Després de tants anys de convivència forçada amb l'Espanya oficial, hem importat massa trets negatius dels veïns dels quals ara ens volem divorciar. Això, més enllà del que passi amb la consulta, serà el més difícil de canviar. Volem votar, sí, però també hem d'entendre que una franja de la nostra ciutadania no és contrària al "procés", però té altres prioritats. Cal aplegar l'ambició nacional i la defensa d'un model social de benestar.
La societat civil està preparada, i disposa d'un bon teixit, des d'Òmnium als sindicats, de les colles castelleres a SomEscola, de l'ANC a l'Ateneu. La classe política ha d'estar a l'alçada. Hi ha un factor conjuntural que, ben jugat, pot ser positiu: cap força política disposa d'una hegemonia contundent. Tots els partits sobiranistes es necessiten.
De la democràcia cristiana i CiU a la CUP, passant per ERC i ICV, el país disposa de lideratges seriosos. El 9-N és important, però no és la mare de totes les batalles. El projecte continua sent fer de Catalunya una marca de qualitat. En definitiva, que Catalunya es retrobi amb els seus millors dies.
