Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 20 de d'octubre del 2014 | 18:42
Opinió
Pep Martí
Llicenciat en Història i periodista

La unitat és més important que una llista única

Cal anar a votar massivament el 9-N, encara que la nova fórmula proposada a molts no ens faci el pes. Una ciutadania conscient anant a votar, malgrat que aquesta acció no reuneixi força jurídica, serà un missatge amb una forta càrrega política.

A Madrid ho saben. Per això, dubten entre la prohibició i la ridiculització. Hem d'anar-hi perquè, si som molts, guanyarem.

Tot el que ha succeït fins aquí sí que ha de servir per aprendre'n. A l'horitzó apareixen, ara sí, tots els riscos de la desunió. Així que es comença a parlar d'eleccions, és inevitable que els partits –tots-- comencin a fer els seus càlculs, d'altra banda legítims. Convindria reflexionar sobre algunes qüestions.

Catalunya no ho està fent malament, però aquest procés no l'ha fet mai. Per tant, és inevitable que es produeixin errors i alguna improvisació. Cal introduir el màxim de rigor en els moviments futurs.

El voluntarisme és positiu, però insuficient si del que es tracta és de construir un Estat propi. Cadascú ha de fer el seu paper. La societat civil ha agafat bona part del lideratge en les mobilitzacions i això ha estat extraordinari. Però les entitats, que han d'incidir i dir la seva, no s'han de presentar a les eleccions. En una democràcia, són els partits els qui entren en l'embat electoral. Una altra cosa és que és bo que els partits s'obrin a la societat i que incloguin figures de fora de les maquinàries internes.
Una llista conjunta seria factible si, molt més que el com, quedés molt clar el què"
Hem d'evitar les simplificacions i el nerviosisme. Cal preservar l'esperit unitari, que en tants moments de la nostra història ens ha ajudat a vèncer. La Mancomunitat de Prat de la Riba era un Govern d'unitat, però cada partit feia les seves candidatures, i allò va funcionar. Els anys setanta, les forces de la democràcia catalana van saber anar plegades, però mai en una llista conjunta. Només una vegada hi ha hagut una candidatura única del catalanisme i les forces liberals del país: la Solidaritat Catalana del 1906. Però aquelles eleccions van ser al Congrés espanyol, per mostrar un bloc conjunt enfront el centralisme de l'Estat.

Una llista conjunta seria factible si, molt més que el com, quedés molt clar el què. Però convé tenir present que tot i la majoria ciutadana per la consulta, el país és molt divers. A vegades, hi ha sumes aparents que acaben restant. Molts catalans volen que els partits s'entenguin, però també que debatin quin model de país volen. Independència, sí, però per fer què?, reclama també una part important de la nostra gent.

Finalment, fóra bo estudiar com assolir la plena sobirania (per exemple, amb una Declaració del Parlament) si ha estat tan difícil de salvar la simple admissió a tràmit per part del Tribunal Constitucional del recurs del Gobierno contra la consulta.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Pep Martí
Pep Martí
Llicenciat en Història i periodista
Opinió ·
Duran i l'error Cambó
Opinió ·
Ekáizer i l'Estat-PP
Opinió ·
Podemos fa salat
Opinió ·
Mirar més enllà de la independència
Opinió ·
La derrota del neofranquisme
Opinió ·
Excalibur derrota Rajoy
Opinió ·
Rajoy ha de demanar hora a cal Cameron
Indica publicitat