Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 15 de de juny del 2011 | 15:43
Opinió · Política
Humbert Roma
Periodista

Ara, els presos

La imatge –Odón Elorza (PSE) lliurant la "makila" (bastó) al nou alcalde de Donostia, Juan Karlos Izaguirre (Bildu)– diu moltes coses de la nova era que s'obre al País Basc del Sud.

Com ho diu també la de l'elecció de Lohitzune Txarola (Bildu) com a presidenta de les Juntes Generals de Guipúscoa, que pot obrir el camí a la propera elecció de Martín Garitano (Bildu) com a diputat general. Entre d'altres coses, les dues imatges fan evident el fracàs de l'estratègia de l'aïllament i l'exclusió contra l'esquerra abertzale i l'enfonsament dels socialistes bascos que encara controlen la lehendekaritza a la comunitat autònoma basca mitjançant el lehendakari titella Patxi López, gràcies a unes eleccions fraudulentes. Però no ho diuen tot.

No em resisteixo a reproduir algunes frases d'un escrit que vaig rebre d'una persona basca amiga, just després de saber-se que Bildu podria ser a les eleccions municipals i forals, perquè ho diu millor del que jo faria. "S'ha dit –deia el meu amic– que després d'aquesta sentència –del Tribunal Constitucional– s'ha posat el comptador a zero; hi ha qui ha dit que ja n'hi ha prou de victimisme (PNB i Aralar); o els qui segueixen afirmant que cal frenar les llistes actuals de Bildu (PSOE y PP). Uns obliden que 40.000 persones seguim sense poder exercir plenament els nostres drets, no podem ser candidats ni interventors, que ho podem contaminar tot amb la nostra presència. El PNB i Aralar obliden això, a més a més que les úniques víctimes hem estat nosaltres; que també han volgut anar contra EA i Alternatiba. I que la voluntat del PSOE i el PP és anar frontalment contra l'independentisme, sigui basc o català. Des d'una mirada positiva i de futur, és cert que Bildu suposa un pas important, no solament per la possibilitat de presentar-se a les eleccions sinó perquè significa una aposta per espais de treball en comú entre els qui tenim grans coincidències, transcendint les sigles i el sectarisme històric. Això donarà uns resultats i confirmarà la possibilitat real i plural en clau sobiranista. Ja ho veurem".
"Encara hi ha 750 presos; un percentatge important ja ha complert les penes, estan malalts, se segueix torturant... el camí serà llarg"
"La Teresa segueix empresonada –afegia referint-se a la Teresa Toda, amiga comuna, que va ser subdirectora del diari"Egin" i porta tres anys i mig de presó condemnada en el macrojudici 18/98 impulsat pel jutge Garzón–, encara hi ha 750 presos i preses en els dos Estats; un percentatge important ja ha complert les penes, estan malalts, segueixen allunyats del seu entorn, se segueix torturant... El camí serà llarg." I en un escrit breu, després de les eleccions, deia: "Els tres reptes que hem hagut d'afrontar els hem superat amb nota. El primer, amb l'Estat i les forces que el suporten. El segon, amb el PNB en l'hegemonia de l'abertzalisme. I el tercer, amb Aralar, per dilucidar qui lidera el procés d'unificació de l'esquerra abertzale."

No és casualitat que diumenge, l'endemà mateix de la presa de possessió dels nous alcaldes i regidors, i mentre s'acaben d'enllestir els pactes per a les Juntes Generals de Guipúscoa, Biscaia i Àlaba i el Parlament Foral de Navarra, milers de persones s'hagin manifestat a Bilbo a favor del respecte dels drets dels presos polítics bascos i l'acostament al seu país, convocades per la plataforma "Egin Dezagun Bidea". La manifestació va tenir el suport d'Aralar, a més dels partits i col·lectius de la coalició "Bildu". Pello Urizar, d'Eusko Alkartasuna, va qualificar d'"imprescindible" el canvi en la política penitenciària de cara a la normalització política.

El 27 de juny, aquesta normalització política tornarà a ser posada en qüestió pels tribunals de la metròpoli colonial, perquè és previst que comenci un altre judici a l'Audiència Nacional espanyola contra dirigents de l'esquerra abertzale, vuit en aquest cas, entre ells Arnaldo Otegi i l'exsecretari general del sindicat LAB, Rafa Díez, i el portaveu actual de l'esquerra abertzale Txelui Moreno. Tots ells, acusats d'haver intentat refer un partit polític independentista d'esquerres. Una vegada més, tornaran a arriscar greus penes de presó –fins a deu anys alguns d'ells– els principals impulsors del profund canvi d'estratègia de l'esquerra abertzale que l'ha portat a optar per la via política com l'única per aconseguir l'alliberament del seu país. I no és massa tranquil·litzador que la jutgessa que presidirà el tribunal sigui Ángela Murillo, la mateixa a qui el Tribunal Suprem va anul·lar fa poc una sentència contra el mateix Arnaldo Otegi per faltar al respecte a l'acusat. Judici que haurà de fer-se una altra vegada a mitjans de juliol.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Humbert Roma
Indica publicitat