Barcelona · Aquesta és la pregunta que es planteja l'endemà de la més gran manifestació mai protagonitzada per la ciutadania catalana: i ara, què? La resposta és senzilla i complicada alhora. Senzilla, perquè el que ens cal és seguir avançant.

Avançant plegats i "sempre que això no comporti renunciar a cap de les nostres legítimes reivindicacions" units pels camins de llibertat del dret a decidir. Complicat perquè, de nou, els nostres representants polítics segueixen més interessats en assegurar-se la poltrona que no pas a recollir la més que evident voluntat popular.

Tots plegats sabíem "i aquells que no, potser que s'ho facin mirar" que els socialistes catalans seguirien representant la seva auca de sempre: exercint de (teòric) PSC a Catalunya i de PSOE a l'estat. El doble joc habitual dels socialistes catalano-espanyols o espanyolo-catalans, segons els convingui. Encara sort si fan veure que defensen l'Estatut capolat pel Tribunal Constitucional!

Pel que es refereix a CiU, per refermar-se en la seva esquizofrènia habitual regionalis-me/sobiranisme no li cal ni tan sols sortir del país: pel matí defenso el dret a decidir; per la tarda, im-pedeixo el referèndum sobre la independència; de nits, visito al psiquiatre!

ERC treu pit i fa exaltades proclames independentistes arrauxades... fins que el xofer el retorna al despatx de la Generalitat amb el cotxe oficial, i corre a trucar al Montilla per calmar-lo! IC no sap si va, en torna o ja hi ha arribat: ja li dirà el PSC què ha de fer o deixar de fer...

Davant d'aquest panorama tan poc engrescador, què podem fer, la majoria silenciosa de la po-blació? Precisament deixar d'ésser silenciosa: alçar la veu, com dissabte passat, i reclamar " reclamar i reclamar" als polítics que recullin el nostre testimoni: som una nació, nosaltres decidim! Per començar "conscients que mai gosaran despenjar-hi les banderes espanyoles (símbol d'un legislatiu i un judicial que no ens accepta com som)", exigir-los que totes les senyeres de tots els organismes públics catalans duguin un crespó negre o onegin a mitja asta fins que recobrem, almenys, els articles que el TC ens ha escapçat o inutilitzat! Legalment "per ara" no ens ho poden pas prohibir...