Els altres no respecten la llei i l'estat de dret. Nosaltres sí que la respectem, sempre, escrupolosament. Els altres són nazis, excloents i intolerants. Nosaltres som demòcrates (de tota la vida!), dialogants i, a més, respectem la llei de Godwin.
Els altres tenen armes de destrucció massiva. Nosaltres no.
Els altres no respecten els drets humans. Nosaltres sí.
Els altres fan servir el català, per molestar (i de vegades, sense avisar!). Nosaltres, que no som nacionalistes sinó educats, imposem sempre el castellà.
Els altres gasten massa diners i han de retallar. Nosaltres no: mai no gastem més del que tenim (erquè els impostos els recaptem d'entrada).
Els altres actuen motivats per consignes de partit, i per ambicions personals. Nosaltres, només en funció del que és el millor.
Des que els humans tenim ús de "raó", el món es divideix en "nosaltres" i "els altres". Nosaltres som els bons i, si algun cop fem coses lletges, és només per evitar que els altres en facin d'encara més grosses. Com més malvats siguin els altres, més fàcil és convèncer els nostres que el que proposem de fer és lícit.
Aquestes caricatures no són privatives dels règims totalitaris, que les han perfeccionades, sinó que emergeixen i creixen exponencialment en època d'eleccions, del tipus que sigui. El 27 de setembre en vam viure de l'alçada d'un campanar, els catalans: la independència era l'infern, era el diable en persona. Els bancs deien que fugirien. A Herr Juncker li feien dir coses (falses) per l'estil. Foment, la gran patronal espanyola, quasi tots els mitjans espanyols (i algun amb seu a Catalunya), els grans partits espanyols, van titllar els que volem la llibertat del nostre poble com a bojos. Això ha continuat fa poc al Parlament Europeu.
Tornant al present, ens trobarem amb enfrontaments electorals de diferents tipus en què els uns acusen els altres de tota mena de motivacions desagradables. Es creen dubtes de credibilitat que faran difícil col·laborar després, en els caos en què serà probable que hagin de conviure en òrgans executius -si no és a través d'una burocratizació (per a mi excessiva) dels processos de presa de decisions-.
És evitable? Potser no, especialment en organitzacions altament transversals.