sinó d'unes persones que han de complir un full de ruta i han d'administrar la misèria d'un pressupost autonòmic, retallat i condicionat.

Però dia a dia, amb les seves paraules i els seus gestos, ens trobem que el president Puigdemont no és la persona que les clavegueres de l'Estat estan presentant a tots els mitjans de comunicació que controlen. Puigdemont no és ni serà, segons les persones que el coneixen des de fa anys, una titella del president Mas i l'equip encapçalat per Quico Homs.

Puigdemont, passades unes setmanes breus d'adaptació, i sent com és un home disciplinat, farà la seva pròpia línia política, adaptada naturalment al full de ruta i al Procés, però sense tuteles"

Puigdemont és un patriota català, amb idees clares, de Girona -i això jo ja sé el que vol dir, després de passar-hi disset anys la meitat de la setmana-. El seu nacionalisme és desacomplexat i, més important encara, normalitzat. I actua amb tota naturalitat amb sentit d'estat. Això em porta a creure que Puigdemont, passades unes setmanes breus d'adaptació, i sent com és un home disciplinat, farà la seva pròpia línia política, adaptada naturalment al full de ruta i al Procés, però sense tuteles.

Ara ha acceptat de bon grat aquest Govern i colze a colze amb el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, reconduiran el vaixell del Govern cap a un nou rumb, però que ningú esperi ni rauxes ni frenades en sec del Procés.

Després de la Transició he vist molts governs a Catalunya. Hem fet coses, hem construït estructures d'estat que no ho semblessin i diferents governs que han anat fent la viu-viu i alguns passos endavant. Va ser el peix al cove, els pactes del Majestic, els suposats avenços del tripartit somiant que les esquerres estatals entendrien Catalunya, i res de res. Ha hagut de ser el poble de Catalunya, des de fa cinc anys, qui digués prou a la situació autonòmica. I ara, doncs, quan el Procés s'ha consolidat i té majoria absoluta al Parlament, arriba un nou Govern que haurà de fer el mateix que els altres governs: administrar, però a la vegada, amb sentit d'estat –ara sí- haurà de treballar, construir i crear l'imaginari col·lectiu a la ciutadania que ara estem construint un Estat.

Una vegada més, ERC aporta paciència al Procés i se sacrifica perquè aquest avanci"

Aquest Govern, doncs, és el primer que ha de canviar de xip i ha de córrer riscos importants, sense que es trenqui la normalitat diària de la ciutadania. El president Puigdemont i el vicepresident Junqueras s'hi juguen molt. I en el cas del segon, és qui fa el gran sacrifici i posa en risc el futur dels republicans. Una vegada més, ERC aporta paciència al Procés i se sacrifica perquè aquest avanci.

Aquest Govern, president Puigdemont, necessitarà una cosa en la que sou extraordinàriament diferent al president Mas: una comunicació nova, que no tingui res a veure amb la dels passats governs. Requereix noves persones, noves estratègies, noves maneres de fer. Amb un objectiu imprescindible, que tot el Govern ha de tenir clar: crear entre la ciutadania coincidència i complicitat amb el Govern. Cap prepotència i tractar els ciutadans com a veritables artífexs del Procés.

President Puigdemont, vicepresident Junqueras: molts mitjans estarem al vostre costat, informant i intentant la coincidència i la complicitat amb la ciutadania.