Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 14 de de maig del 2014 | 16:59
Opinió
Pep Martí
Llicenciat en Història i periodista

L'esquerra espanyola també està 'franquistitzada'

Que el president i el secretari general del PSOE, José Antonio Griñán i Alfredo Pérez Rubalcaba respectivament, siguin tots dos fills de militars franquistes ens hauria de fer pensar.

Que el gran diari del liberalisme espanyol, El País, tingui com a referents antics falangistes com Laín Entralgo i Antonio Tovar, no és un fet anecdòtic.

Més enllà de la retòrica sobre la transición a la democracia i el modelo de convivencia inaugurat per la Constitució de 1978, el cert és que la societat espanyola encara està molt franquistitzada. Aquesta Espanya, sortosament, ja no és l'Espanya de Franco, però sí que romanen dempeus molts trets d'aquella etapa (que va reforçar les característiques més negres de l'Espanya del segle XIX). El més tràgic de tot plegat, però, és que també el progressisme espanyol està franquistitzat.

El cas del PSOE és simptomàtic. Cal ser rigorós en les anàlisis. Pels catalans demòcrates, el PSOE i el PP no són el mateix. Com tampoc el PP és el mateix que el franquisme, sortosament. Però el PSOE no ha estat el gran partit progressista que havia d'entroncar amb l'herència liberal ibèrica. El cas de Rubalcaba i Griñán no és superflu. Hi ha molts altres casos de dirigents amb sang franquista: Manuel Chaves, Carlos Solchaga, Fernández de la Vega…
L'esquerra espanyola l'han reconstruït joves fills de jerarques franquistes. Sense tenir en compte aquest factor, no s'entenen moltes coses"
El PSOE històric hereu de la memòria republicana va ser derrotat a Suresnes per una colla de joves ambiciosos amb poc heroisme a la seva esquena, com Felipe González i Alfonso Guerra. En els primers governs del felipisme hi havia molts dirigents amb poc pedigrí "republicà". Tots ells són franquistes? De cap manera, però hi ha en el seu actuar més trets de l'oportunisme tàctic que de la petjada de Manuel Azaña o d'Indalecio Prieto i Julián Besteiro. Per això el federalisme tan pregonat pel PSOE ha estat sempre purament nominal. Des d'aquest PSOE franquistitzat, ara Felipe González reclama un govern amb el PP. Rodríguez Zapatero és un cas diferent. Era menys jacobí, però perquè era menys de tot.

El cas del diari El País és determinant. Ha treballat de manera incansable per vincular l'Estat espanyol realment existent amb la idea de modernitat, i un ampli sector de l'opinió se l'ha cregut, també a Catalunya. Però és una modernitat enganyosa. Juan Luis Cebrián, el seu principal manaire, va aprendre l'ofici a casa, com a fill d'un periodista insigne del franquisme, Vicente Cebrián, i ell mateix va créixer com a cap d'informatius sota el Govern d'Arias Navarro.

L'esquerra espanyola l'han reconstruït joves fills de jerarques franquistes. Sense tenir en compte aquest factor, no s'entenen moltes coses. En molts àmbits essencials, com la justícia i les grans fortunes, les velles estructures continuen. Però també en les maneres de fer, en el llenguatge de la classe dirigent, en les dificultats per acceptar la diferència o per entendre la necessitat de l'alternança. Tampoc la política i la societat catalanes han restat al marge d'aquest virus. Però la pervivència d'uns substracte franquista és un element que impossibilita, encara més, l'encaix de Catalunya.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Pep Martí
Indica publicitat