Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 17 de d'octubre del 2014 | 18:17
Opinió
Isidor Marí
Sociolingüista

Gestionar la discrepància

Paradoxalment, després del fracàs de la convocatòria unionista del 12 d'octubre, la setmana següent ha estat un autèntic terrabastall de vaivens polítics i de retrets entre els partits. La bona gent que es va manifestar de nou multitudinàriament el darrer Onze de Setembre estava (i encara està) bastant atònita.

S'han fet molts de comentaris --i de tot tipus-- sobre el canvi de plantejament que va proposar el president Mas. És comprensible que aquella proposta de remodelar la consulta del 9N hagués descol·locat els altres partits sobiranistes, i que tots tendissin a fer-ne una interpretació partidista. Partidista perquè podien creure que el canvi responia als interessos del president i de CiU, i partidista perquè cadascú podia tendir a fer el mateix: activar els interessos del propi partit en detriment de la unitat d'acció.

Tot això és encara més comprensible si, com diuen, el canvi de format no es devia tan sols a la voluntat de salvar impugnacions i denúncies, sinó en part també a la manca de diligència en la preparació del 9N.

Ara bé, si el president i els partits demanen a la ciutadania serenitat i comprensió, també haurien d'entendre que la ciutadania els exigeixi més capacitat de gestionar la discrepància sense sotragades tan fortes. Seria un signe de maduresa política --una qualitat que ara és absolutament indispensable.
Els simpatitzants de cada partit ara haurien de rebre un missatge més clar respecte a la convocatòria del 9N"
Vull dir que, malgrat el pas inexorable del temps, ningú obligava els partits a escenificar una picabaralla tan agra, des del final de la reunió i a partir de la declaració de l'endemà del president Mas. En un cas així --si es tornés a donar, que no convé-- podria haver-hi una norma compartida: no trencar fins que la febre hagués baixat. Personalment, i vist amb més perspectiva, m'hauria semblat més normal que cadascú hagués evidenciat una sèrie de diferències i també les coincidències, manifestant la dificultat de mantenir el consens, sense dir que la porcellana s'havia esquerdat o estava esmicolada, atribuint la responsabilitat de la ruptura als altres. Si després s'havia de produir una ruptura, no hauria estat tan desagradable, i si es comprovava (com sembla que es comprova) que el nou 9N no era tan mala jugada, ningú s'hauria hagut de desdir d'afirmacions massa impulsives.

Però bé, la qüestió és mirar endavant i abordar això que els periodistes diuen "les pantalles que vénen" sabent gestionar millor la discrepància.

D'entrada, els simpatitzants de cada partit ara haurien de rebre un missatge més clar respecte a la convocatòria del 9N. Hi ha partits que no se sap si criden amb entusiasme tot el seu electorat a votar el 9N (afegint-hi, si volen, alguna altra acció específica) o es limiten resignadament a acceptar que hi vagin. Fins i tot hi ha casos en què sembla més aviat que troben que no cal perdre-hi el temps. Visió molt curta: encara que els unionistes parlin d'ocurrències i costellades, si hi ha una gran afluència el 9N i el resultat és aclaparadorament favorable a la sobirania, l'impuls de les etapes següents hi guanyarà molt. I al contrari, un resultat magre no seria entès pels de la costellada com un fet intranscendent, sinó com una punxada semblant a la que ells no volen admetre que van tenir el 12 d'octubre.

Encara és més important gestionar bé la discrepància en les candidatures de les properes eleccions. Però aquest és un tema que demana més espai del que disposem.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Isidor Marí
Indica publicitat