Hi ha persones que mantenen sempre un tarannà coherent amb el seu caràcter o la seva funció. I hi ha aquelles que evolucionen a batzegades, en funció de l'amo a qui serveixen, i juguen a ser els que més destaquen supeditats a les circumstàncies.
El ministre García-Margallo és un d'aquests darrers. Fins fa pocs mesos, pel que fa al procés català tenia una actitud friendly. Semblava que davant l'actitud hieràtica i inamovible de Rajoy, ell era un alumne avantatjat, l'únic que ens entenia o que estava disposat a tenir una actitud dialogant.
En poc temps, però, ha passat a revolucionar el seu ministeri a través dels seus experts i els ha posat a fabricar argumentaris contra el cas català que els té tots estressats per la rapidesa amb què els fa fabricar i enviar a totes les ambaixades. Pobres experts, ja no saben d'on treure arguments, plagues bíbliques i malures extra planetàries per combatre la tossuderia d'un poble que, ves per on, ara vol caminar sol, tip i fart d'arrossegar fardells que no són seus. Ja veig ambaixadors, cònsols i altres diplomàtics havent de fer el paperot i haver d'exercir pressions, explicar les malures que estan a punt de caure, havent fet abans un màster per poder-les explicar, sempre amb el risc de fer el mateix ridícul que fa el mateix Ministre.
Margallo va perdent credibilitat, sobretot si es va perfilant com a més papista que el papa"
Però a què treu cap aquest zel garcia-margallià? Doncs pot ser degut a diverses causes. En primer lloc pot venir motivat per moure fitxa davant la passivitat fingida del President del Govern d'Espanya, que és a qui tocaria ser diligent en aquesta qüestió. Si a ell tot això de primer li havia semblat una rebequeria que es veia amb cor de solucionar, potser està veient que aquest és un poble seriós que no es llança a aventures inútils o capricioses. No és que el cas català sigui allò que se'n diu una manera de cridar l'atenció. Ni tan sols una qüestió que es pot resoldre a cop de talonari (si fossin temps de talonari i no de forats, és clar!)
L'altra és que amb la titularitat del ministeri que té encomanat el Sr. García-Margallo, ja ens estigui tractant com un país independent i aleshores ja ens vegi com a matèria competència del seu ministeri d'Exteriors. Això seria molt bona notícia i els catalans hauríem d'agrair que ens vulgui cuidar tant dins d'Espanya advertint-nos de tots els mals que l'ignot ens pot deparar.
Amb tot, el Sr. Ministre també va perdent credibilitat, sobretot si es va perfilant com a més papista que el papa. Potser actuant de manera discreta i silenciosa hauria pogut ser més eficient.
