Les seves aportacions positives al canvi polític després de la dictadura han estat suficientment repetides. Interessa ara aquí incidir en un punt potser no prou subratllat. El País és fruit d'un equip de persones que, en la seva majoria, van anar evolucionant cap a posicions democràtiques des de dins del franquisme i, en molts casos, a partir d'un falangisme dur. La mitificació de la Transició com una abraçada fraterna entre els hereus dels dos bàndols ha estat un tret definitori del discurs del diari.

Però hi ha un element molt més negatiu. Si en molts àmbits, la línia editorial d'El País ha estat innegablement modernitzadora (com la seva crítica dels residus nacionalcatòlics de l'Església, o la seva denúncia de tot intent militar involucionista), en la seva concepció d'Espanya ha propugnat sempre un unitarisme que podria ser titllat de jacobí, si no fos perquè a l'Estat espanyol hi ha de tot menys jacobins, i que més aviat caldria definir com un ideari joseantonià posat al dia.
El liberalisme espanyol continua sent, pel que fa a la concepció territorial de l'Estat, fill de la visió essencialista d'Ortega"
En això, la influència del diari de Prisa sobre el gruix de l'esquerra política i del pensament liberal peninsular ha estat nefasta. En el nucli dur ideològic del rotatiu s'hi van trobar des de figures provinents de Falange, com Pedro Laín Entralgo o Antonio Tovar, fins a d'altres de matriu liberal però obsedits sobre "el ser de España", com qui va ser el primer president de Prisa, Ortega Spottorno, fill d'Ortega y Gasset.

La visió unitarista i quasi diríem essencialista d'Espanya defensada per Ortega ha tingut la seva continuïtat des de les pàgines d'El País. I aquest factor ha tingut un pes decisiu en l'actitud del PSOE i dels governs socialistes respecte a la plurinacionalitat ibèrica. Dit d'una altra manera, si en la cultura espanyola hagués fet niu un mitjà de comunicació progressista, liberal, i alhora amb una concepció realment federal de l'Estat, les coses possiblement haurien anat d'una altra manera pel que fa a les relacions Catalunya-Espanya.

L'unitarisme de "la España Nación" embolcallat de progressisme ha empeltat bona part de la intel·lectualitat espanyola i ha impedit que sorgís amb força una visió més plural i "girondina" de l'Estat. Això s'ha plasmat en tots els àmbits.

I ja que som en ple canvi de regnat, no és absurd pensar que una de les dificultats de la Corona per elaborar un discurs diferent sobre el model territorial espanyol té a veure amb la presència a La Zarzuela de persones moldejades des de la càtedra ideològica de Prisa, com l'actual cap de la Casa Reial, Rafael Spottorno, de la nissaga familiar d'Ortega y Gasset. El liberalisme espanyol continua sent, pel que fa a la concepció territorial de l'Estat, fill de la visió essencialista d'Ortega.