Barcelona · Tenim un país molt molest, capficat, preocupat i obsessionat de fa dies. Els trasbalsos continus, amb corrupteles de guant blanc com a protagonistes, han fet impacte en la moral ciutadana, ja molt tocada per una crisi que afecta i de quina manera la immensa majoria de la societat. Les contínues descobertes de noves malvestats han afeblit encara més el magre orgull català i la reacció es decanta cap a la desconfiança, la desafecció i l'enuig creixent.

Aquest vessament de problemes ven molt mediàticament i, alhora, obliga a molta dedicació política. Però els dirigents del país han de ser capaços d'abstreure's d'aquesta primera línia de foc, perquè les flames econòmiques cremen arreu. I on ja han passat, hi queden brases roents.

Són moments de dubtes, d'incerteses i de necessitat de prendre decisions, especialment de política econòmica. Quan arreu ja han anunciat que la crisi sortirà de l'Estat més tard que d'altres estats veïns, i que la penitència són percentatges d'atur doblant la mitjana europea, el temps és breu i les decisions valen el seu preu en or. La primera, i per a molts, única missió i dedicació, ha de ser la reestructuració econòmica que ens encarrili cap a un nou model productiu. En l'encert de les mesures ens hi juguem la pau social a curt termini i el progrés d'uns quants anys.

Les administracions i les decisions polítiques han de servir per a afavorir que les empreses catalanes es posicionin en tecnologia, en presència internacional, en costos i en grandària. L'acceleració tecnològica, la formació, la creació de llocs de treball i de més qualitat i especialització i el posicionament clar amb nous plantejaments estratègics han de ser les vies que obrin i permetin assumir els nous reptes de futur de la nostra economia.

Les decisions polítiques han d'afavorir la recerca i especialització en nous sectors econòmics de més valor afegit tot deixant de banda els que consumeixen territori i mà d'obra de poca formació i que han caracteritzat l'explosió dels darrers anys, de la qual ara en vivim la trista ressaca.

Malgrat la depressió i desassossec latents, hem d'encarar l'esdevenidor amb la voluntat i aspiració que som capaços de tenir el futur a les nostres mans i que aconseguir un nou model econòmic és una oportunitat que no podem deixar perdre.

A hores d'ara, les decisions de regeneració econòmica no poden esperar més temps. Les de regeneració política, tampoc. Ni, encara menys, poden fallar. Encarem el futur, ja!