Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 16 de de gener del 2013 | 18:11
Opinió
Antoni Reig
Periodista

De la paret al congost

Catalunya camina decidida cap a la sobirania però aquest camí està ple d'obstacles. No és una autopista ni una carretera normal, a l'estil d'Escòcia o Flandes, sinó que és una sendera que passa per un congost.

Fa una dècada, quan el president Jordi Pujol dirigia el país, en un sopar que es va perllongar fins a les dues de la matinada, el president ens va dir a una cinquantena de periodistes, professors universitaris, intel·lectuals i dirigents de la societat civil que la seva missió històrica havia estat conduir Catalunya, és a dir, el poble català, fins la paret.

Quan Jordi Pujol va ser nomenat president de la Generalitat, aquesta institució era una carcassa buida. Recordo que el seu predecessor, Josep Tarradellas, quan va rebre el consell d'administració del diari AVUI que anava a demanar-li ajut, va obrir-se l'americana i assenyalant la butxaca d'un cantó va dir: "Aquesta és la butxaca de la Generalitat i està buida". I mostrant la butxaca de l'altre cantó va dir: "Aquesta és la butxaca de la Diputació i aquí sí que hi ha diners".
L'Estatut negociat durant el tripartit va estavellar-se davant la paret, i la posterior petició de pacte fiscal, també"
Des del no res el president Pujol, durant vint-i-tres anys, va anar construint un poder per Catalunya, el poder autonòmic que permet l'Estat espanyol. Mica a mica, el país recuperava el control de part de la seva vida política, econòmica, cultural,... Aquest camí autonòmic, sense ser ni fàcil ni còmode, era transitable. I, segons el president Pujol, hi va haver un moment en què s'hi va trobar davant de la paret.

El símbol de la paret pot llegir-se com la línia vermella que té marcada l'Estat espanyol, aquella que les autonomies no poden traspassar, és a dir: allà fins a on poden arribar en l'exercici de les seves funcions. Això vol dir que el camí que seguia Catalunya quedava deturat davant d'una paret.

En el moment en què estem, la paret és la Constitució, els dos partits polítics majoritaris (PP i PSOE) i, també, tots els poders fàctics de l'Estat que no tenen cap mena d'intenció d'atendre les demandes que formula el poble català a través dels seus representants, com són el Parlament i el president de manera legítima. L'Estatut negociat durant el tripartit va estavellar-se davant la paret, i la posterior petició de pacte fiscal, també.
El president Pujol, amb perfecta lucidesa, fa uns mesos que ja no parla de la paret, sinó del congost"
En els segles XIX i XX, la paret eren els militars (i els poders fàctics que els feien fer de titelles), en el segle XXI ho són els polítics i els jutges (sempre sota les ordres superiors dels propietaris de l'Estat). No és impossible, però sí que és molt difícil, saltar-se una paret. Hi ha molt de risc de caure i prendre mal.

Catalunya, que té una societat molt dinàmica, en els últims anys està vivint un procés accelerat de canvi polític i de mentalitat col·lectiva, tot esperonat per la crisi econòmica i també per l'immobilisme de la classe política espanyola. Si des dels inicis de la democràcia fins a finals del segle XX el catalanisme autonomista va ser dominant en el conjunt social, ara aquest catalanisme s'ha transformat en sobiranisme, en un moviment que encara no ha tocat sostre.

El president Pujol no és dels qui es queden estancats en el passat sinó que, amb perfecta lucidesa, veu aquests canvis i des de fa uns mesos ja no parla de la paret sinó del congost. En conversa recent, quan li vaig preguntar si el país ─el poble català─ es trobava davant del congost, Pujol em va contestar que ja hi com dins, fent camí. L'Estat espanyol ja ens ha ofert un tast del que està disposat a fer per bloquejar el congost i impedir el pas.
La decisió ha d'estar i estarà en mans del poble"
Serà la voluntat de la societat catalana en el seu conjunt la que, amb el pas decidit i sense defallir davant l'allau de pedres que li cauran a sobre, travessi el congost fins a trobar-se a l'Estat espanyol com a veí de ponent o ─en cas de fer figa la nostra classe dirigent o part d'ella i determinats sectors econòmics─ ens obliguin a retrocedir. La decisió ha d'estar i estarà en mans del poble.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat