Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 4 de de maig del 2011 | 17:18
Notícia · Unió europea

El preu de no existir a l'Europa dels Estats

Els eurodiputats Tremosa, Romeva, Junqueras i Badia admeten, un any després d'haver signat un full de ruta per fomentar el català a Brussel·les, els nuls avenços assolits en aquesta matèria. La rigidesa de la UE i la manca de voluntat del govern espanyol, les claus.

Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC), Raül Romeva (ICV) i Maria Badia (PSC) i el representant d'Horitzó Europa, Ignasi Centelles

Sense un Estat, un país esdevé invisible a l'actual Unió Europea. No és cap novetat, però la realitat topa una vegada i una altra davant els intents, ben intencionats, de canviar l'actual estat de les coses. Només una escletxa permet que les nacions sense estat tinguin algun tipus de presència a Brussel·les: que l'estat al qual pertanyen així ho permeti i promogui. Estaríem parlant, és clar, d'un estat que acceptés i potenciés el seu propi pluralisme, que el considerés una riquesa, unes premisses que, per descomptat, no compleix Espanya.

Fa un any, quatre eurodiputats catalans - Maria Badia (PSC), Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV)- van signar un full de ruta promogut per l'associació Horitzó Europa per fomentar el català a les institucions europees. Per descomptat, els eurodiputats del PP no van voler adherir-s'hi. Passats els primers 365 dies des d'aquell pacte per fer un front comú, els quatre eurodiputats han passat comptes i la conclusió a la que arriben és clara: no s'ha avançat en aquesta matèria.

Tremosa: "qui no té un estat no hi compta"

En la roda de premsa a la seu a Brussel·les de l'Eurocambra, Tremosa ha recordat que "la Unió Europea és un club d'estats i qui no té un estat no hi compta", i ha carregat contra l'Estat per no defensar els interessos del català. "Finlàndia va entrar a la UE amb dues llengües sota el braç, el finès i el suec, tot i que només un 5% de la població finesa parla suec", ha explicat.

L'eurodiputat convergent també ha recordat que va intentar utilitzar el semestre de presidència espanyola de la Unió, el primer del 2010, per desencallar la situació del català al ple del Parlament Europeu i va proposar que es pogués utilitzar excepcionalment al plenari de cloenda de la presidència. La iniciativa, però, tampoc va tirar endavant. Per això, i com a resposta a la "baixíssima qualitat democràtica que té l'estat espanyol l'any 2011", Tremosa no utilitza el castellà sinó l'anglès o l'italià tant al plenari com a les comissions de l'Eurocambra. "Això que és una pràctica molt habitual entre els eurodiputats del nord d'Europa provoca irritació als eurodiputats espanyols", ha reconegut Tremosa.

Junqueras: "Anar a Madrid a marcar gols"

"Per què no ho resol l'estat espanyol?", s'ha preguntat l'eurodiputat d'ERC. "Perquè el cost polític de resoldre-ho li és més car que el cost polític de no resoldre-ho. Per tant, només tenim un mecanisme: incrementar el cost polític de la no resolució", ha explicat. En aquesta línia, Tremosa ha convidat els 47 diputats catalans al Congrés dels Diputats a "anar a Madrid a marcar gols", és a dir, incrementar el cost de la "discriminació flagrant" que implica no poder usar la llengua pròpia en una institució europea.

Romeva: Falta voluntat política

Romeva ha reiterat que la millora de la situació del català a la UE no és "un problema econòmic ni tècnic sinó una qüestió de voluntat política". Així, l'eurodiputat d'ICV ha recordat que, si el català es volgués utilitzar al Parlament Europeu, no caldrien nous intèrprets perquè ja n'hi ha de catalans que ho podrien fer i, en tot cas, el Parlament català ja s'ha compromès a cobrir aquestes despeses. "Per què, però, el català ha de complir uns criteris de costos que no se li exigeixen a altres llengües? No em consta que l'argument dels costos hagi condicionat les peticions d'oficialitat de la llengua anglesa", s'ha queixat Junqueras.

Badia: mal moment

Per la seva banda, Badia ha reconegut que l'estratègia que s'ha dut a terme fins ara no ha funcionat i ha proposta canviar d'estratègia, augmentant la pressió des del nou govern català, tot i que no s'ha mostrat optimista amb la idea que l'ús del català a les institucions europees millori. "No és un bon moment per pensar que podrem assolir cotes més bones per l'ús del català perquè aquest Parlament no tendeix a construir més Unió Europea sinó que a fomentar l'intergovernamentalisme", ha alertat l'eurodiputada socialista.

Una porta oberta
A banda de les propostes d'augmentar la pressió des del govern català i fer pressió a Madrid condicionant les votacions dels diputats catalans al Congrés, també s'ha apuntat com a camí per desencallar la situació del català, l'entrada a Croàcia a la Unió Europea. Amb l'entrada d'aquest nou soci comunitari "el règim lingüístic de la UE es torna a renegociar i podria ser un moment per replantejar el tema del català", ha recordat el representant d'Horitzó Europa, Ignasi Centelles.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat