Barcelona ·
De l'estat de la llengua pròpia a les Illes Balears només se'n pot dir, segons l'Obra Cultural Balear (OCB), que és un terreny on "hi ha molta feina a fer". Tan és així, que l'entitat cultural de les Illes ha engegat dues mesures d'actuació per tal de recuperar els usos del català al conjunt de la societat.
La llengua és la clau és la primera de les actuacions que l'OCB ha decidit tirar endavant amb un únic objectiu: fer saber als estaments públics de les Illes -Generalitat, ajuntaments, etc.- que cal potenciar el català a tots els àmbits comunicatius de la societat. La campanya està configurada a través de 12 propostes que es presenten a les institucions per tal d'assegurar la normalització lingüística arreu -mitjans de comunicació, administracions, educació, etc.- i que s'han destinat a fer veure la vertadera situació del català a les Illes als responsables de la promoció de la llengua pròpia.
"Existeix un buit legal a les ràdios, televisions i altres àmbits comunicatius -indiquen fonts de l'OCB - en els quals la presència de la llengua pròpia és molt limitada". Si bé és cert que la normativa lingüística assegura plans d'actuació en favor de la promoció i ús del català, l'OCB ha denunciat que aquesta "no és efectiva en termes reals". Per la seva banda, el president de l'OCB, Jaume Mateu, ha explicat el perquè de la campanya La llengua és la clau: "La llengua pròpia sobrepassa qualsevol programa electoral, i el català ha de deixar de ser la 'pedra de toc' de qualsevol actuació política. S'han de 'reforçar i redoblar' els esforços".
Sota aquestes premisses i partint de les dificultats amb les quals l'entitat balear s'ha trobat a l'hora de mesurar quantitativament i de manera precisa l'estat de la llengua pròpia a les Illes, l'OCB també ha engegat la creació d'un baròmetre a partir del qual es pugui avaluar l'estat del català. "s una mesura que ja va implantar-se, a petita escala, a algunes poblacions de les Illes, i que ara pretenem que sigui a nivell global" ha indicat l'OCB. La creació d'un baròmetre a les Illes Balears, de moment encara en fase de projecte, permetrà posar xifres concretes al procés de normalització lingüística per poder orientar les mesures d'actuació de manera adequada.