Barcelona · La Plataforma per la Llengua ha evidenciat la poca tradició democràtica de l'Estat espanyol amb la publicació d'un estudi elaborat per World Economic Forum. L'anàlisi conclou que Espanya ocupa el lloc 60 pel que fa a la independència judicial, una situació per sota de països com Nigèria, l'Aràbia Saudita, Tailàndia o Bostwana. Tot posant en dubte la qualitat democràtica l'estat Espanyol i l'actuació del Tribunal Constitucional en l'emissió de la sentència, i després de dies de reflexió i anàlisi de la tisorada, la Plataforma per la Llengua ha instat al Govern de la Generalitat a no acatar la sentència.

De l'anàlisi que han efectuat els membres de la Plataforma, l'entitat en favor de la promoció de la llengua catalana ha conclòs que la sentència és política i no jurídica, i que els responsables polítics de Catalunya han de prendre mesures el més aviat possible que suposin ignorar la resolució de l'alt tribunal i aplicar les lleis aprovades del Parlament de Catalunya tal com han estat aprovades pels representants de poble de Catalunya. Les conclusions de l'entitat sobre la sentència del tribunal espanyol determinen que la sentència "ignora i contradiu altres sentències del mateix Tribunal Constitucional que anteriorment ja s'havien pronunciat" en matèria de drets lingüístics, i asseguren que el TC ha actuat de manera polititzada i "excepcional" a la Unió Europea perquè manté una llengua de la dimensió de la catalana en una situació de subordinació jurídica i discriminatòria.

Tal com corrobora Martí Gasull, membre de la Plataforma per la Llengua, la situació prèvia a la mutilació estatutària "no era l'òptima" en qüestió lingüística, però amb aquesta sentència "altament polititzada" del TC s'ha produït un recés en els drets lingüístics dels catalans: "Un dels culpables és el mateix TC que ha fet una interpretació política de la Constitució espanyola, i no pas jurídica. Això el deslegitima i per això demanem que no s'acati la sentència. Per altra banda, el culpable de fons és la mateixa Constitució espanyola, que dictamina des d'un principi que hi ha algunes llengües que són superiors a unes altres".

De manera esquemàtica, la Plataforma per la llengua ha denunciat que la sentència del TC:
- Suprimeix la preferència de la llengua catalana en tant que llengua pròpia de Catalunya i per tant de les seves institucions, de les administracions i dels mitjans de comunicació
- Suprimeix l'obligació del deure de conèixer la llengua catalana
- La sentència remet restrictivament a la regulació legal estatal de l'obligació de conèixer la llengua catalana dels jutges, magistrats, fiscals, notaris, registradors i personal de l'administració de justícia i registre civil, a fi de poder garantir el dret a l'opció lingüística. D'aquesta manera, l'Estatut retallat no pot garantir el compliment dels drets dels ciutadans en aquests estaments.
- Restricció de la disponibilitat lingüística, de manera que aquesta resta restringida a l'àmbit exclusiu de l'administració catalana, la qual cosa comporta que no sigui vigent ni a l'administració de l'Estat ni entre consumidors i empreses
- La preferència de la llengua catalana com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament deixa d'estar blindada, i per tant, resta en mans del legislador i en darrera instància, l'estatal, que és qui en pot determinar el sistema d'ensenyament final. Cal esmentar que el model d'escola catalana i el mètode de la immersió lingüística ha estat avalat per les institucions europees
- De facto, la Generalitat de Catalunya perd les competències exclusives en la regulació de la llengua catalana

Finalment l'entitat en favor de la promoció de la llengua catalana ha instat el Govern a aprovar una Constitució Catalana fora de l'àmbit espanyol o a iniciar un procés de reforma de la Constitució espanyola per tal que aquests canvis siguin possibles.