Miquel Strubell, Pere Pugès i Miquel Sellarès · Els recels acumulats entre ells durant moltes legislatures i les pròpies pors i debilitats es fan massa evidents en aquest pacte. Si és un primer pas per al pacte que el país ha reclamat benvingut sia. Serà molt millor, però, si és la base sobre la que bastir una majoria parlamentària i social molt més àmplia i plural.

De moment, sembla ser un pacte dels de sempre. L'estabilitat per governar a canvi d'un preu en forma de dates, camins i mesures fiscals que justifiquin el suport. No sembla ser el pacte que el país reclamava i reclama. Cal anar molt més enllà. CiU s'ha assegurat un govern amb suport parlamentari suficient per tirar endavant els grans temes compromesos i la gestió diària i ERC ho ha fet davant la molt previsible envestida de les CUP i d'ICV, que portaran al carrer la seva protesta contra les retallades socials sempre que calgui i en faran culpable tant a CiU com a ERC, per donar suport a un govern de CiU. Però aquests no són els blindatges que necessitem tots plegats.

El país haurà de ser molt fort per superar les escomeses de tot tipus que ja ens venen des d'Espanya i que tindran un denominador comú: trencar la cohesió social a Catalunya. I en vindran moltes més, de les previsibles i de les que ho seran menys.

Un segon pas per a la majoria social i política
No ens podem permetre deixar escletxes internes obertes i, si aquest pacte es queda on és ara, ja no caldrà que Espanya hi faci gaire més. Estarem on érem fins fa ben poc. Les nostres divisions i baralles internes sortiran ben aviat i n'hi haurà prou per frenar tot el procés. La lliçó de l'11S haurà estat malaguanyada. Però com que encara hi som a temps, fem-nos confiança... i preparem-nos per anar més enllà.

No hem de demanar heroïcitats ni suïcidis a ningú. No cal. Hem de trobar una solució que estigui a l'alçada de les circumstàncies i que protegeixi tothom. Hem de ser conscients que ens caldran totes les forces per arribar fins al final, però també hem de saber que caldrà aplicar una altra manera de fer política, molt més transparent i participativa, amb una societat civil contínuament involucrada. Només així, plegats entorn de l'objectiu comú, podrem estar en les millors condicions per aconseguir-lo.
La condició indispensable per aconseguir l'Estat propi és disposar d'una majoria social prou àmplia i sòlida a favor"
Com a país, hem arribat fins aquí i en poc temps, gràcies a tres factors fonamentals: la unitat d'acció del catalanisme social, portar la iniciativa política i gestionar el temps a favor. L'Assemblea, l'ANC, va saber recollir les iniciatives populars i ha treballat per aconseguir la unitat de la societat catalana, una unitat que ens va portar fins a la manifestació de l'11S. I fou aquesta unitat la que va portar al President Mas a canviar el rumb del seu govern i convocar les eleccions del 25N.

Hem portat la iniciativa perquè hem seguit un full de ruta que ens marcava un camí i dibuixava les possibles alternatives. Tenim un calendari i una data clau, l'11 de setembre de 2014, i ara ja no només per la referència històrica i perquè el full de ruta de l'Assemblea el situï com a fita. Ens marca un ritme quasi ideal, per tenir temps per fer els "deures" pendents i prou enllà com per aconseguir una majoria social àmplia i sòlida.

No oblidem, però, que l'objectiu final no és la data, és la majoria i els deures fets. Portar la iniciativa i gestionar el calendari a favor exigeixen molt esforç i, sobretot, unitat. Aquesta unitat protectora i generosa que tots els que aspirem a la llibertat del nostre país hem de ser capaços de construir.

El resultat de les eleccions va ser clar i de lectura inequívoca: els partits que defensen el dret a decidir, que propugnen la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, varen guanyar clarament les eleccions. Unes eleccions que foren convocades sobretot per això, tal com reconeixen tots els partits que hi van concórrer. Però tots els analistes també coincideixen en una altra lectura: les polítiques socials han d'impregnar l'acció del nou govern.

Després d'aquestes eleccions, el Parlament i el govern han de centrar la seva acció política entorn dels tres mateixos factors que ens han permès arribar fins aquí. Ara cal fer el pas cap a la unitat d'acció del catalanisme polític, hem de seguir portant la iniciativa i hem de saber gestionar el temps a favor. I cap de les tres coses serà gens fàcil.

Ampliar i solidificar la majoria social
Ja tenim un pacte de legislatura i, després de tants dies de converses entre CiU i ERC, potser pot semblar que ja sigui tard per ampliar-lo. Però és imprescindible que ho facin. La condició indispensable per aconseguir l'Estat propi és disposar d'una majoria social prou àmplia i sòlida a favor i els resultats de les eleccions ens diuen, clarament, d'on han de sortir els més o menys 400.000 ciutadans que ens falta afegir als qui ja han votat per la independència nacional. Els hem d'anar a buscar, fonamentalment, a la regió 1 i al Tarragonès, allà on els socialistes i ICV han tret millors resultats. Com ho farem si se senten exclosos de la majoria política que s'està conformant?

CiU i ERC han intentat pactar per blindar molt bé l'acord i poder aguantar l'escomesa de tercers, de dins i de fora, però no resultaria molt més senzill, i natural, que ampliessin la base de l'acord i el centressin en allò que els uneix? Després d'aquest pacte a dos, han de dibuixar pactes concèntrics que incloguin les altres forces catalanistes, probablement amb nivells de compromís diferents però que haurien de tenir un nucli central compartit i basat en els punts següents:
Ens cal molta generositat i grandesa a tots plegats. Ara és el moment de demostrar-ho"
1.- Celebració del referèndum d'autodeterminació: el full de ruta fet públic per CiU i ERC ha de ser el pacte de mínims però cal preveure altres fórmules que garanteixin fer una transició pactada i, per tant, molt més àgil, sense descartar que quan el nou govern demani oficialment al govern espanyol que autoritzi la celebració del referèndum a Catalunya al més aviat possible es pugui acceptar l'alternativa de fer-lo a tot l'Estat si la pregunta és clara i inequívoca (pot ser millor que no fer-lo amb totes les garanties). Nosaltres no podem cometre errors i, en tot cas, que sigui el govern espanyol qui els faci. Amb mà esquerra, prudència i gosadia tindrem tota la legitimitat per continuar el procés a la "catalana", si cal.

2.- Gestió de govern: cal saber gestionar el dia a dia i fer que les retallades afectin el mínim a la gent que pateix més la crisi. No n'hi haurà prou amb augmentar els ingressos, ja que per molt que creixin, les reduccions i endarreriments que vindran des d'Espanya ho faran insostenible. Només podrem superar les dificultats generades per l'enduriment de la crisi amb un acord de totes les forces catalanistes, que hauran d'estar disposades a denunciar les causes reals i a comparar constantment el que podem fer amb un pressupost de paràmetres "autonomistes" amb el que podríem fer si tinguéssim Estat propi (caldrà elaborar un pressupost d'Estat).

3.- Construir un projecte de futur: hi ha un element fonamental que cal poder posar en marxa al més aviat possible -la hisenda pública catalana-, però hi ha altres elements que configuren les estructures d'un Estat que també són imprescindibles (vegeu www.estatuir.cat). Crear estructures d'Estat té sentit si comencem a definir l'Estat que volem i és en aquest gran objectiu on la societat civil ha de portar la iniciativa (Congrés per l'Estar propi) i el govern i la societat catalana han de treballar-hi plegats. Els ciutadans que encara no estan convençuts que tindrem un país més lliure, més pròsper, més just i solidari, només els podrem convèncer amb un projecte engrescador, el d'un país on valgui la pena de viure-hi.
No ens entretinguem amb fixar una data que potser no dependrà de nosaltres: si Espanya desperta no ens deixarà massa temps més"
La formació del nou govern
Si aquests són els principals eixos de l'acció del nou govern, quin dels partits catalanistes no els pot assumir? I si els poden assumir tots, què impedeix que formin un govern de concentració nacional? Estem en un moment històric i els partits catalanistes no poden defugir la seva responsabilitat i han de trobar la manera de formar-lo. És una feina de CiU, d'ERC, però també d'ICV i, perquè no?, del PSC. Durant la campanya els socialistes s'han manifestat a favor d'exercir el dret a decidir de forma legal (i qui no ho voldria així?) i volen col·laborar en fer que els efectes de les retallades es notin el mínim possible. No és la voluntat de tots plegats?

I les CUP? Han de donar-hi suport o "tenen butlla o algun tipus de dispensa divina" per "anar a la seva"? Varen escollir aquest moment per presentar-se per primera vegada a unes eleccions d'un sistema que rebutgen del tot i ara és el moment de mostrar que han arribat a la maduresa política i que estan disposats a enfangar-se per construir-lo. Ens cal molta generositat i grandesa a tots plegats. Ara és el moment de demostrar-ho. La composició d'aquest govern marcarà el tarannà de la legislatura i, sobretot, configurarà la base sobre la que podrem construir la majoria social.

Qui quedarà a l'oposició? Doncs qui ha de quedar, en funció de les propostes electorals d'uns i altres. Així de senzill. Estem traçant el camí cap a la construcció d'un nou Estat que ens permeti viure amb llibertat, amb unes majors cotes de benestar, amb justícia social i decidint com volem exercir la solidaritat que forma part del nostre ADN col·lectiu. Cal que, en aquests moments, quedi clar els qui ens trobem a una banda i els qui volen mantenir-se en l'altra.

Què ha de fer l'ANC? La gent d'aquest país li reclama fermesa, claredat i contundència.... i si els nostres partits no fan la feina que han de fer, val més que ho comencem a dir clar des d'ara mateix i no esperar a l'endemà de conèixer el nou govern!. Però aquesta no és la única feina que ens toca fer. La que no farà ningú per nosaltres, la que nosaltres podem fer millor que ningú és la condició indispensable per tal que tot sigui possible: treballar per aconseguir la majoria social favorable a l'Estat propi i fer-ho en la perspectiva del curt termini. No ens entretinguem amb fixar una data que potser no dependrà de nosaltres, ja que si Espanya desperta i "pensa amb el cap" no ens deixarà massa temps més!




Pere Pugès i Dorca, Miquel Sellarès i Perelló, Miquel Strubell i Trueta
Impulsors del nucli fundacional de l'ANC