Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 15 de de novembre del 2011 | 17:33
Notícia · Seguretat

El Suprem absol els guàrdies civils condemnats per torturar a Igor Portu i Mattin Sarasola

Els magistrats conclouen que el relat de les tortures respon a "l'estratègia d'ETA de presentar denúncies falses", a pesar que Portu tenia dues costelles fracturades i va estar tres dies a la UCI i Sarasola presentava una "col·lecció" d'hematomes al cos.

Tres dies a la UCI per ser blocat?
La guàrdia civil i la versió oficial mantenen que les dues costelles fracturades d'Igor Portu van produir-se en el moment de la detenció, quan el jove va intentar fugir i els agents es van tirar a sobre seu per interceptar-lo.

El Tribunal Suprem ha absolt [sentència] els quatre guàrdies civils que van ser condemnats [sentència] per l'Audiència Provincial de Guipúscoa a penes d'entre dos i quatre anys i mig de presó per torturar a Igor Portu i Mattin Sarasola. Tot i les contusions que presentaven els dos detinguts per la guàrdia civil, l'alt tribunal ha considerat que les tortures relatades responen a "l'estratègia d'ETA de presentar denúncies falses". Segons els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Suprem Juan Saavedra, Andrés Martínez Arrieta, Julián Sánchez Melgar, Juan Ramón Berdugo i José Ramón Soriano, "no ha resultat degudament acreditada la comissió dels delictes de tortures o de lesions en la mesura necessària per desvirtuar el dret a la presumpció d'innocència" ni que les lesions que presentaven els dos joves "tinguessin l'origen" durant la detenció i el període d'incomunicació.

El Suprem, que ha posat en dubte tres testimonis de la defensa –de "perfil curiós", segons la sentència-, no considera provat que Portu i Sarasola fossin torturats després que la guàrdia civil els detingués el 6 de gener del 2008 acusats de cometre l'atemptat a la T4 que va suposar el trencament de la treva d'ETA. Aleshores, l'actual candidat del PSOE a les eleccions al Congrés, Alfredo Pérez Rubalcaba, afirmà sense ruboritzar-se que Mattin Sarasola ho havia "explicat tot, amb pèls i senyals" als seus interrogadors. I és que els dos detinguts, condemnats el 30 de desembre del 2010 per l'atemptat a penes superiors als mil anys, presentaven una sèrie de fractures i hematomes pel cos especialment greus en el cas de Portu, que va passar tres dies a la UCI amb dues costelles fracturades en quatre parts que van generar-li un "risc de mort" si no hagués estat atès d'urgència, en paraules del portaveu de l'equip de l'Institut de Medicina Legal de Guipúscoa, David del Vallè.

La versió oficial atribuí les ferides de Portu al fet que en el moment de l'arrest va intentar fugir i que els agents de la guàrdia civil se li van tirar a sobre per interceptar-lo. Una justificació que va quedar en entredit gràcies a un testimoni que va presenciar l'arrest i que va negar que els detinguts oposessin resistència, i al fet que els metges forenses que van reconèixer Portu i Sarasola ratifiquessin que les ferides que presentaven van ser provocades per "impactes directes" (cops de puny i puntades de peu). Aquestes evidències van comportar que quatre dels guàrdies civils encarregats de la detenció fossin condemnats, fins que el Suprem ha revocat la decisió.

"Estratègia d'ETA"
Els magistrats afirmen que les tortures denunciades s'emmarquen dins de "l'estratègia de presentar denúncies falses i la prèvia elaboració de 'Kantara' que tot activista d'ETA està obligat a posar en pràctica ". Sostenen així que "la immensa quantitat de cops i agressions de tot ordre no constatats que els querellants diuen haver rebut poden respondre a les instruccions orgàniques rebudes pels terroristes, de compliment imperatiu", i que "aquesta increïble i sorprenent quantitat d'agressions haurien de deixar necessàriament petjades, i la seva absència el que aconsegueix és devaluar o desqualificar el seu testimoni ".

En la seva resolució, critiquen que l'Audiència Provincial de Guipúscoa no va ser "excessivament cautelosa a l'hora de jutjar sobre la condició dels denunciants", que "són dues persones condemnades per sentència ferma a més de mil anys de presó, pertanyen a la banda terrorista ETA, s'han personat en la causa com acusadors i a més una condemna per tortures podia posar en dubte l'espontaneïtat d'uns testimonis que van servir per assentar la seva condemna i abrigar en els condemnats esperances de provocar una revisió de la sentència".

Finalment, en la sentència, els magistrats del Suprem intenten deslegitimar tres testimonis de la defensa acusant-los de tenir "connexions ideològiques amb el món etarra" tot i que, després de posar en dubte la seva veracitat, el tribunal es justifica afirmant que "amb aquestes ressenyes del perfil personal i per aquesta circumstància precisament, no volem afirmar que el testimoni sigui veraç o fals, sinó que la previsió del 'manual d'ETA', de 'treure testimonis' la va complir l'organització".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat