Les tensions internes que Solidaritat Catalana per la Independència venia acumulant els darrers temps han acabat esclatant aquest dimarts. El taulell de joc és Barcelona, les posicions són clares i les conseqüències, de moment, imprevisibles.
Joan Laporta aposta per un pacte amb Esquerra i Reagrupament per a la capital catalana, una idea que ja venia expressant des de fa temps, mentre que López Tena i Uriel Bertran encapçalen la part de la coalició que es mostra més reticent a acostar-se a Esquerra i RCat.
Les declaracions entrecreuades entre els dos sectors s’havien anat reiterant fins al recent Congrés de la formació, en què els candidats ‘oficialistes’ van guanyar clarament a aquells que havien estat propers a Laporta (tot i que el mateix expresident del Barça va renunciar a presentar batalla i va donar suport a l’equip de López Tena i Bertran).
Després del congrés, però, les aigües han tornat a baixar remogudes: la imatge del divorci s’ha fet evident al llarg d’aquest dimarts quan, durant el matí, Laporta ha defensat la necessitat de concórrer en una gran coalició independentista a Barcelona i ha deixat la porta oberta a la possibilitat que el seu partit, Democràcia Catalana, abandoni la coalició per tal de sumar-se a ERC i RCat. Poc després, des de Solidaritat, López Tena assegurava que si Laporta feia aquest pas seria expulsat del subgrup i quedaria com a diputat no adscrit.
Per acabar-ho d’adobar, aquesta tarda Uriel Bertran i López Tena –amb l’absència de Laporta, evidentment- presentaven el pacte amb el que han arribat amb Catalunya Acció per a Barcelona al costat de Santiago Espot, que es presentarà a les primàries per ser el candidat. Cadascú per la seva banda, doncs, tot i que durant la presentació del pacte, Bertran ha volgut rebaixar la tensió atribuint els fets a un debat al sí de l’independentisme causat pel seu creixement, i ha expressat que “ni ens plantegem ni ens volem plantejar” l’escenari del trencament.
El mal endèmic de l’independentisme, doncs, ha tornat a aparèixer en una coalició jove que havia generat –a pesar del no acord amb Reagrupament- grans expectatives, i que amb quatre diputats ha aconseguit ja que el Parlament debati sobre la independència. La ferida és profunda i, tot i que es pugui reconduir la situació evitant una nova escissió dins l’independentisme, la imatge de la coalició ha quedat força tocada.
