Font: ACN · Aquesta setmana el govern ha tramès a les Conselleries, Consells Insulars, a la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), i a altres organitzacions l'esborrany de l'avantprojecte que pretén modificar la Llei 3/2007, de 27 de març.

Tal i com ahir mateix alertava el sindicat STEI-i de treballadors, el qual va dir que Bauzá duria a terme l'atac "més greu" contra la llengua catalana des de la democràcia i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia amb la supressió del requisit lingüístic per al funcionariat públic, el govern de les Illes ha anunciat aquesta setmana una més de les seves accions en contra la llengua pròpia.

José Ramon Bauzá s'ha encaminat per la via que ja va emprendre Francisco Camps al capdavant de la Generalitat valenciana i ha iniciat els tràmits per a modificar la Llei 3/2007, de 27 de març, una norma que regula el funcionariat públic a l'administració de les Illes. El PP ha decidit eliminar, tal i com indicava el seu programa electoral durant la campanya a les eleccions del 22-M, el requisit de coneixement de la llengua catalana a totes aquelles persones que decideixin accedir a un feina a l'administració. L'ofensiva lingüística de Bauzá va ser iniciada fa un mes amb la supressió de la Direcció General de Política Lingüística, un òrgan creat per a regular les competències i usos del català.

"Si aquesta proposta es converteix en llei, les Illes Balears passaran a ser l'únic lloc del món on no s'exigeix als funcionaris el coneixement de la llengua oficial i pròpia"

Allau de crítiques al govern
La majoria absoluta al govern de les Illes ha estat confosa amb l'acció absolutista. Bauzá i els seus consellers han estat criticats de manera unànime tants sols dos mesos després d'haver accedit al poder. Esquerra Republicana de les Illes ha assenyalat en un comunicat que el nou executiu balear persegueix "el genocidi cultural" i vol afavorir "la supremacia del castellà" a l'administració pública. El partit ha dit que José Ramon Bauzá "no vol fer res diferent" del que ja va impulsar "Francisco Franco o Felip V".

Per la seva banda, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha considerat l'avantprojecte "nociu, discriminatori, regressiu i contrari a la constitució de l'Estatut" i ha corroborat que aquest trenca "el consens en matèria de política lingüística a les Balears" a què van arribar tots els agents socials i polítics a les Illes. "Si aquesta proposta es converteix en llei, les Illes Balears passaran a ser l'únic lloc del món en què no s'exigeix als funcionaris el coneixement de la llengua oficial i pròpia d'aquell lloc" han clamat des de l'OCB. L'entitat ha anunciat que presentarà al·legacions contra el text els propers dies.