Barcelona · El Gremi d'Empresaris del Cinema s'entesta en donar gat per llebre a aquest país de manera irrisòria. Avui mateix els exhibidors han decidit tancar les portes de 570 sales de cinema -d'un total de 790 a tot Catalunya- per motius completament inexistents, no contrastats i que no es basen en cap estudi empíric de cap tipus.

Ni tant sols el mateix document encarregat per Fedcine i pel Gremi d'Empresaris del sector al catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat, Oriol Amat, ara fa un mes i mig no corrobora les apocalítiques declaracions que justifiquen aquesta vaga. Les dades d'aquest document, segons informacions del diari Avui, indiquen unes pèrdues màximes en l'aplicació del cinema català de fins a 5,82 milions d'euros, una xifra que representaria un descens del 4,41% de la taquilla, res a veure amb l'alarmant panorama que avançaven les exhibidores quan deien que la nova llei del cinema suposaria un 78,7% de pèrdues al sector.

Altres estudis presentats per la Plataforma per la Llengua, el Baròmetre de la Comunicació o la mateixa agència Europa Press demostren que:
1. El 82% dels catalans estan d'acord que les pel·lícules estiguin disponibles en català i castellà. Un 9,9% hi està més aviat en desacord, i un 2,2% hi està totalment en desacord
2. La llei del cinema català demana unes condicions lingüístiques que nombrosos països europeus com Eslovàquia, Lituània, Eslovènia, Finlàndia, Suïssa, Bèlgica o Estònia, amb més d'una llengua oficial a un mateix territori, ja apliquen
3. L'aplicació de la nova legislació en matèria cinematogràfica pot suposar un augment de 4,63 milions d'euros sobre l'actual guany en taquilla

D'on treuen, per tant, aquestes alarmades conclusions el Gremi d'Empresaris? ¿Per què s'hi capfiquen en negar la presència del català a les sales de cinema? Dues són les excuses que dónen. La primera: que ja queden molt justificades les preferències del públic quant a la llengua que volen a la gran pantalla, sense tenir en compte que si no hi ha una oferta igualitària entre cintes en català i castellà, la demanda del públic no pot ser comparada. La segona: el mercat mana per si sol i no ha de comptar amb la intervenció de l'Estat, sense tenir en compte, de nou, que el consum de ràdio i televisió en català (que formen part d'aquest mercat audiovisual en el qual s'hi troba immers el cinema de Catalunya) demostra sobradament uns indicadors de consum plenament viables econòmicament.

Més adhesions contra la injustificadan aturada dels cinemes

La Comissió de la Dignitat i les Candidatures d'Unitat Popular s'han volgut posicionar en contra del lock out de les exhibidores de cinema previst per avui. En un comunicat als mitjans, la primera entitat ha denunciat que aquesta aturada fomenta que els treballadors no vagin a treballar avui "a canvi d'obtenir algun avantatge laboral" i ha fet una crida a "fer cua" als cinemes i "demanar el full de reclamacions" en cas que no disposi de pel·lícules en català. La CUP, per la seva banda, també ha volgut citar tothom avui a les sales de cinema perquè la tancada de sales, segons les candidatures, és "una maniobra de l'espanyolisme que evidencia la fal·làcia del seu pretès biligüisme", i ha qualificat la llei del cinema com "el primer pas per a la normalització lingüística del català".

Miquel Iceta, viceprimer secretari i portaveu del PSC, també ha parlat sobre la vaga del Gremi d'Empresaris de cinema i ha afirmat el Govern "no esta disposat a fer el que es va fer en altres ocasions, sempre amb el nom de Catalunya a la boca, però sempre retrocedint a l'hora de la veritat davant dels problemes".