1.000 programes es diu aviat. El 16 de setembre del 2002, l'informatiu La nit al dia va arribar a la graella nocturna del 33. Amb un format innovador i amb l'aval inestimable de la periodista Mònica Terribas, de seguida va començar a córrer el boca-orella de la qualitat i rigorositat amb què s'hi tractaven les notícies. El 28 de juny del 2007, cinc anys després i amb mil programes a l'esquena, el format continua sent totalment fresc i l'informatiu continua explicant amb rigorositat els fets més destacats de la jornada.
Diversos premis avalen la qualitat de l'informatiu, des del Premi Nacional de Periodisme atorgat a Terribas al Premi 1924 de comunicació, tres premis Zapping al millor programa informatiu i a la millor periodista, l'Òmnium Cultural de Televisió i el Premi Ciutat de Barcelona de Televisió.
La nit al dia ha conegut tres etapes polítiques encapçalades per tres presidents de la Generalitat, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla; ha entrevistat els màxims dirigents polítics catalans i internacionals, des del president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, a l'expresident de l'URSS, Mikhail Gorbatxov; els sociòlegs Zygmunt Bauman, Anthony Giddems o Alain Touraine; l'exdirector gerent del Fons Monetari Internacional, Michel Camdessus; l'Alt Representant de la Unió Europea per a la Política Exterior i de Seguretat, Javier Solana; els polítics irlandesos i premis Nobel de la Pau John Hume i David Trimble, o l'exsecretari d'Estat dels Estats Units Colin Powell. Per posar la cirereta a aquesta àmplia llista d'entrevistats, l'intellectual nord-americà Noam Chomsky visitarà, el 5 de juliol, el plató de La nit al dia per enfrontar-se a les preguntes de Mònica Terribas.
La nit al dia edició 1.000 vol que aquells que durant 5 temporades i 1.000 programes han acompanyat l'equip des de casa, tinguin ocasió de ser al plató de l'informatiu. 33 persones s'asseuen, avui dijous, per explicar quines creuen que són les raons per les quals la ciutadania perd interès a participar en la vida política, a implicar-se en els projectes col·lectius que representen les institucions democràtiques. Per què ha caigut l'entusiasme per la vida pública? S'ha esquerdat o s'ha malmès el vincle entre la ciutadania i les institucions que la representen?
