Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 13 de de novembre del 2013 | 18:08
Notícia

50è aniversari de les declaracions de l'abat Escarré a 'Le Monde'

Demà, dia 14, se celebren els cinquanta anys de la publicació al diari francès Le Monde de les declaracions de l'abat de Montserrat, Aureli M. Escarré. Aquestes declaracions van resultar explosives pel règim franquista perquè denunciava el seu caràcter dictatorial.

Antoni Reig · No és cap exageració dir que l'entrevista de l'abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, publicada pel diari Le Monde el 14 de novembre del 1963 va donar la volta al món. Era la primera vegada que una destacada autoritat eclesiàstica denunciava el règim del general Franco per la seva manca de respecte als drets humans i per trepitjar els drets nacionals i culturals de tot un poble, el català.

L'església catòlica havia près partit pel bàndol franquista durant la guerra civil i una vegada acabada la guerra les autoritats eclesiàstiques portaven al dictador bajo palio, és a dir, li rendien els màxims honors. L'abat Escarré també havia estat franquista. Cal recordar que les faccions més extremistes de la República espanyola van matar tots els capellans i monjos que podien agafar. Però amb el temps el pensament de l'abat i la seva actitud vers el règim van anar evolucionant fins a decidir fer-li front amb la famosa entrevista.

Aquells esdeveniments ja queden lluny, però recordar-los ajuda a entendre per què Montserrat sempre ha estat, pels catalans, quelcom més que una muntanya o un monestir o una verge negra. Amb dictadura o sense Montserrat, els seus monjos sempre han defensat la catalanitat, el país, la seva gent, la seva manera de ser, la seva llengua i cultura. Per això podem dir que Montserrat (com el Barça) és més que una muntanya.

Actes commemoratius
Com que les noves generacions no han sentit ni parlar de l'abat Escarré, una comissió ciutadana, impulsada per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), ha organitzat un seguit d'actes commemoratius, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, el Diplocat, el Col·legi de Periodistes... El primer d'aquests actes serà avui, dia 14 de novembre, amb la inauguració d'una exposició al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya 10, Barcelona). Farà un recordatori històric el veterà i prestigiós periodista Josep M. Cadena.
Montserrat, Escarré i Catalunya són noms que van units i formen part de la història i la cultura d'un poble europeu mil·lenari, el català"
El pròxim dimecres, dia 20 de novembre, al saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat se celebrarà un acte amb una conferència de l'historiador Joan B. Culla recordant aquells fets, amb la presència i intervenció de l'actual abat de Montserrat, del periodista de Le Monde, Serge Marti, representant a la seva directora, el conseller de la Presidència, el tinent d'alcalde de Barcelona, Joaquim Forn, i la presidenta de l'APEC, Teresa Carreras.

En aquests actes es passarà un vídeo on les persones que van tenir una relació directa amb aquells esdeveniments expliquen els seus records i les conseqüències del rebombori polític que es va organitzar. I també la importància d'aquest capítol de la nostra història, que no pot quedar reduït a la nostàlgia sinó que ha de ser una lliçó apresa per les noves generacions. L'exposició també passarà pel Palau Robert, la Universitat de Vic i la Universitat Autònoma de Barcelona després d'estar al Col·legi de Periodistes.

Aquests actes commemoratius han servit també perquè un seguit d'institucions i organismes es posin les piles i programin actes que facin presents els fets succeïts fa cinquanta anys. Així mateix, amb la col·laboració de l'advocat Josep Cruanyes, s'ha aconseguit la documentació governamental espanyola sobre aquest cas, amb les còpies de les activitats d'espionatge de Montserrat i d'Escarré que efectuava la policia espanyola, els seus informes, etc.

Montserrat, Escarré i Catalunya són noms que van units i formen part de la història i la cultura d'un poble europeu mil·lenari, el català.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat