La cerimònia fou presentada pels consellers de districte Jordi Fexas i Marta Alonso, i pel regidor Alfred Bosch. A l'acte hi van assistir al voltant de tres-centes persones. 

Els guardonats són persones i institucions que s'han destacat en la defensa de la Nació Catalana. Els premiats d' enguany han estat la Federació Catalana de Futbol Sala, l'Assemblea de Docents de les Illes Balears i Pitiüses, Súmate, Miquel Sellarès, Manel Pousa i Xavier Sala i Martín.

Després d'una breu introducció, la consellera de districte Marta Alonso cedí la paraula al cap del grup de districte, en Jordi Fexas, el qual pronuncià un discurs en el qual destacà la necessitat de la independència com a eina per a crear un país més just per tothom, junt amb les conquestes democràtiques i socials que els períodes d'alliberament nacional han portat sempre a la nostra societat. Per acabar feu una crida a la unitat, única manera en què podrem encarar amb èxit com a poble els temps difícils que s'acosten.

Entre els representants de Súmate, el següent guardonat a recollir el premi, s'hi podia veure els diputats n'Antonio Baños i n'Eduardo Reyes. Aquest darrer, acompanyat de l'Ana Alcocer, foren qui com a representants de l'enitat recolliren el premi. N'Eduardo Reyes pronuncià un discurs d'agraiment en què defensà el projecte d'una República Catalana democràtica i lliure, on tots els ciutadans siguin iguals en drets i deures, independentment del seu origen. També criticà l'espanyolisme etnicista, que vol condemnar els catalans d'origen espanyol a ser estrangers a la seva pròpia terra. 

L'activista polític en Miquel Sellarès i Perelló aprofità el faristol per a donar ànims als militants independentistes, en aquests mesos decisius que venen. Destacà el sentit d'estat que tenen els espanyols i reclamà el mateix pels catalans, única manera en què es podrà assolir la independència pel nostre país. Glossà la feina duta a terme per personalitats anteriors com ara Josep Lluís Carod-Rovira, Àngel Colom i- abans que tots dos- i malgrat la seva actuació censurable en altres àmbits- en Jordi Pujol. Segons en Miquel Sellarès, sense ells i la seva contribució a la construcció del país (immersió lingüística, policia, infrastructures, legislació...) no seria possible plantejar ara l'objectiu final de l'alliberament nacional.

Per part de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears recolliren la distinció dues joves activistes mallorquines residents a Barcelona, n'Irene Jaume i na Neus Tur. En un discurs compartit, en recollir el guardó feren una clara i ben argumentada defensa de l'escola pública, de qualitat i en català i de les conquestes que pel model educatiu a les Illes havien representat les mobilitzacions dels docents, junt amb una enumeració de les reivindicacions que encara queden pendents en aquest àmbit.

L'economista Xavier Sala i Martín en el seu discurs en recollir el guardó establí un paral•lelisme entre la història de David i Goliath i la lluita entre Catalunya i Espanya, destacant que tot i les aparences, sovint les estructures gegantines com l'Estat Espanyol pateixen de febleses que les fan molt vulnerables davant actors més petits i amb més astúcia com ara Catalunya.

El darrer premiat de la nit fou en Manuel Pousa, el Pare Manel, un cristià compromès amb els sectors més desafavorits de la societat. Tot i haver patit amenaces i assetjament per part dels sectors més poderosos i immobilistes de l'església catòlica, ell s'ha mantingut fidel als seus principis. Recollí el guardó i ens donà paraules d'ànim i d'alegria.


En acabar el lliurament el cap municipal d'ERC, Alfred Bosch, pronuncià un discurs en el qual va fer un repàs a cadascun dels guardonats i la seva contribució a la societat i a la nació. De la FCFS va destacar el seu compromís valent amb l'esport, de Súmate la seva aproximació innovadora a trencar el mite que l'independentiste és de caire etnicista i exclusiu dels catalanoparlants, de l'Assemblea el fet que el seu treball valent i el seu compromís va fer tombar un govern injust, d'en Xavier Sala el seu treball inequívoc en pro de la independència i el seu impuls al desenvolupament a Àfrica, contradient les moltes acusacions que se li fan d'ultraliberal, i del Pare Manel el seu treball amb els pobres, ultra l'anècdota personal d'haver-lo tingut com a monitor.

video de l'acte.