L'àrea de responsabilitat que dirigeix a l'Ajuntament de Barcelona és molt variada. Quin nexe comú tenen totes les qüestions que l'ocupen al consistori barceloní?
Urbanisme, arquitectura, habitatge, telecomunicacions, sistemes d'informació.... No hi ha cap ciutat del món que hagi desenvolupat un univers de responsabilitat com el que m'ha cedit a mi en Xavier Trias. L'objectiu és simple: volem donar un tomb a Barcelona perquè sigui la capital mundial de la telefonia mòbil i de les ciutats intel·ligents. Volem que Barcelona sigui el centre industrial número u del món de tot això. Definim la ciutat com un lloc en el què han de passar un seguit de transformacions en els propers anys que augmentin la nostra qualitat de vida de manera molt notable.

Quines línies de treball segueix per a assolir aquests objectius?
Necessitem generar indústria i coneixement a la capital catalana, i ens dediquem a que això sigui possible. Com? Fent negoci per tal de convertir Barcelona en el hub mundial de desenvolupament tecnològic.

Fer negoci és el futur que li espera de Barcelona?
Estem parlant de fer inversió. Fa uns minuts acabem de parlar amb el vicepresident mundial de CISCO i són directius que han decidit convertir Barcelona en el hub mundial de desenvolupament tecnològic, aquesta gent no venen a perdre el temps. També hem fet contactes amb els dirigents d'una de les empreses més importants de cotxes elèctrics i amb la multinacional Nissan. Tot això gira a l'entorn d'un projecte de recapacitació industrial a Barcelona.

Això implica que Barcelona canviarà de model de desenvolupament? Quin model de ciutat tindrem en els propers anys?
La crisi de model de desenvolupament va començar a principis dels anys 70 del segle passat i ara estem patint la pitjor part. Nosaltres el que volem és rellançar Barcelona com a centre industrial d'Europa i del món. Crec que el futur del món passa per les ciutats enteses com a àrees metropolitanes.

En la tasca que l'ocupa a l'Ajuntament de Barcelona teniu present l'horitzó nacional i d'independència que s'albira a Catalunya?
Tot el que fem des de l'Ajuntament de Barcelona respon a un projecte de país, nosaltres pensem en una Catalunya industrial, econòmicament forta, amb gran atracció de capitals i amb empresaris forts. Jo m'he mogut sempre en l'àmbit de l'independentisme però tampoc no sóc un adolescent, sé que les coses no s'aconsegueixn dient 'vull això', per tant, si volem assolir objectius d'alliberament nacional ple hem destar veritablement preparats. Per mi és indestriable la independència de Catalunya amb què Barcelona sigui un dels centres industrials de generació de riquesa més grans del món. Barcelona és la ciutat més forta de l'euroregió de l'arc mediterrani, i una de les més dinàmiques. Això és bo per al país i els responsables del procés ho saben.
Mas l'únic que ha fet és posar sobre la taula un pla B. La celebració del referèndum no és un problema de dates. Ens ha agafat alguna cosa el 2014?"
Aquest Onze de Setembre Catalunya celebra la Diada possiblement més transcendent dels darrers 300 anys, en la qual previsiblement la societat civil es manifestarà en massa no només a la tradicional manifestació sinó també a la Via Catalana convocada per l'Assemblea. Després del recolzament que han rebut aquestes iniciatives per part de molts polítics i membres del govern i l'administració, finalment sembla que Artur Mas i altres autoritats del país han declinat assistir a la cadena humana. Li sembla incoherent?
L'Ajuntament és un ens format per moltes sensibilitats diferents. Jo personalment aniré a la Via Catalana, perquè des d'aquí fem de polítics però segur que som ciutadans. Però Artur Mas és el president de tots els catalans i està per damunt de manifestacions i de tota mena de situacions, Mas ha de representar tothom. De fet, és Artur Mas qui ens ha dut veritablement pel camí de l'assoliment dels objectius nacionals que fins fa pocs anys semblaven impossibles. Mas és com si fos a tot arreu, ell fa molt bé de fer el que fa. No és incoherent que no hi assisteixi, què més se li pot demanar?

Des del consistori barceloní es contempla l'horitzó d'independència nacional dins del marc dels Països Catalans?
Sí, dins del marc europeu inevitamblement formem part de l'arc mediterrani, i també és cert que políticament els Països Catalans existeixen: aquesta és una realitat incontestable. Ara bé, que l'estratègia política hagi de ser la mateixa a tot el territori dels Països Catalans em sembla una barbaritat. Un dels grans errors del catalanisme polític des del Principat ha estat mirar per damunt de l'espatlla i donar lliçons a la resta dels Països Catalans. Des del Principat hem de deixar que les Balears i el País Valencià facin el seu camí, ajudant-los en el que poguem però amb molta humiltat.

El camí que segueix el Principat i el que segueixen la resta de territoris de la nació no són els mateixos?
No, els camins són diferents, absolutament diferents, només cal agafar els parlaments autonòmics per veure que no són iguals. Agafem un exemple. Aquesta setmana he participat a la presentació del llibre El fracàs d'Espanya del polític de les Illes Balears Pere Sampol. I crec que en Pere Sampol i jo defensem el mateix model de catalanisme i de societat, però ell és mallorquí i jo català, per això som conscients tots dos que la seva tasca a les Illes no pot ser igual que la meva al Principat. Penso, doncs, que amb el procés sobiranista al Principat podem animar a les Illes Balears i a la resta de territoris a treballar amb més convicció. Però és l'únic que podem fer.

Parlant de la resta de territoris dels Països Catalans, què li sembla l'actual situació política, cultural i lingüística que viuen les Illes i el País Valencià, amb l'eliminació de la immersió a les aules en el primer cas o la prohibició de la Via Catalana en el segon, per posar alguns exemples?
Quant a la prohibició de la Via Catalana, això es pot fer? Algun govern pot prohibir que la gent es manifesti? No fa cap gràcia. Un esdeveniment com la Via Catalana no es pot prohibir. Quant a la llengua i les Illes, l'intent de genocidi cultural és ben present. Històricament l'Estat ha tingut –i encara té-- una estratègia per a rebentar la idea de Països Catalans, una mateixa estratègia que va ser concretada en la transició democràtica. Això és un fet històric que encara continua vigent i que té a veure amb unes estratègies de gent que té idees pròpies d'una altra època.

Finalment, què en pensa d'una possible celebració de la consulta el 2016, en comptes del 2014? Artur Mas ha cedit a les converses amb l'Estat o és una estratègia per a assegurar el procés?
Penso que sort en tenim de Mas. Siguem realistes: el president té dues opcions ara per ara. Una és fer veure que tot són flors i violes i que no passarà res. L'altra és fer possible la realitat i davant del repte històric en què ens trobem admetre que la gent ha de parlar. Podriem fer veure que no passarà res però realment passarà una cosa molt important, estem demanant als espanyols de fer una consulta per la inependència, i si ens diuen que la consulta és il·legal? Què hem de fer? Treure les urnes al carrer com proposen alguns? Això és de fireta.

A qui afavoreix aquesta dilació en el temps? Què implica per als catalans retardar la consulta fins al 2016?
Artur Mas l'únic que ha fet és posar sobre la taula un pla B i jo ho trobo fantàstic. Em preguntes què implica celebrar el referèndum el 2016? Doncs et dic que aquest no és un problema de dates. Ens ha agafat alguna cosa el 2014? Imagina que la consulta ens la prohibeixen, doncs Mas ha dit que té un pla B, i jo hi estic d'acord amb aquest pla.