Barcelona · Jordi Cuminal és diputat al Parlament, secretari de comunicació de Convergència Democràtica i, a més, forma part del comitè de campanya del partit. Afirma que CIU ha emprès un nou rumb sense tornada i que el concert econòmic és només un primer pas que possibilita l'objectiu final: que Catalunya tingui dret a decidir el seu futur nacional. "Comença el canvi" diu l'eslògan de CIU. Quines són les línies a seguir?
En tenim tres: el concepte de canvi en si, amb el que ens referim a la manera de governar, ja que volem que hi hagi un lideratge i no tres per no dependre de Madrid. El segon: un canvi en la situació econòmica de la gent, és a dir, treure Catalunya de la crisi. I el tercer, el dret a decidir, que anomeno Transició Catalana. La sentencia del Tribunal Constitucional fa que la via autonomista entri en crisi, CIU aplega el catalanisme majoritari i volem anar cap a nous horitzons.

Com és aquesta transició catalana?
El catalanisme és molt més ampli que CIU, però som hereus d'una tradició important. Els reptes del President Pujol durant la transició espanyola van ser fer una Catalunya millor i solucionar l'encaix amb Espanya. Però alguns objectius del catalanisme que es podrien veure resumits al nou Estatut, no s'han complert per la sentència del Tribunal Constitucional. Hem arribat al màxim i, quan sigui l'hora, la meva generació no podrà oferir un nou Estatut. Com que els nacionalistes no ens conformem amb el grau d'autogovern que tenim ara, sense atabalar-nos pensant si el referèndum ha de ser d'aquí un dia o dos, o si ha de ser un referèndum, pensem que volem anar més enllà i que ho hem de fer sols. Per tant, comença la Transició Catalana, i ens permet fer-ho gradualment. Defineix molt bé el repte de la nova fornada de gent del catalanisme majoritari.

CIU aplega el catalanisme majoritari i volem anar cap a nous horitzons


Artur Mas diu que no posa fre a les ambicions nacionals de Catalunya, però en canvi sembla ser que no promouria per ell mateix un referèndum.
Té clar el que pot dir i el que no. Mas diu que votaria que sí a un referèndum d'autodeterminació. Però al mateix temps sap com ha de conduir la nau per no estavellar-se contra les roques. El tomb que fa el nacionalisme català majoritari és l'inici d'una etapa important. Té molt sentit dir que no hi posa límits i així començar a caminar. La propera estació és el concert econòmic.

No és més fàcil la independència que el concert econòmic?
Paga la pena ser realista i insistir en aquest procés de transició gradual per aconseguir el suport de la majoria de Catalunya. Pot ser criticable o no, però creiem que el concert econòmic provoca més benestar material i consens social. s el que plantegem per la propera legislatura.

La propera estació és el concert econòmic

I després del concert econòmic, què?
L'objectiu és que els catalans puguem decidir per nosaltres mateixos tot allò que vulguem a cada moment. El concepte romàntic de l'independentisme, que és tenir exèrcit, moneda i controlar les fronteres, ja no és vàlid. Ara, dintre d'Europa, no tenim moneda ni exèrcit propi i les fronteres no hi són. Per tant, el que s'ha de decidir és quina sobirania volem tenir. Si l'Estatut no ens deixa, hem de saltar la paret. Els reptes són tenir recursos naturals, energia, mercat econòmic i financer, i el reconeixement en l'àmbit de la cultura i la identitat- Tot aquests reptes se'ls ha de plantejar el catalanisme del segle XXI, l'era de la globalització. Hem d'establir uns objectius dins d'aquest marc i no pas pensar només amb el referèndum i la independència clàssica. CIU ha emprès un rumb que no té retorn i que és històric. Pot ser una consulta popular sobre el concert econòmic, la gestió de les infraestructures o el que faci falta. Però el que no farem serà plantejar certes coses fins que no veiem que les podem aconseguir. El concert econòmic és un primer pas que possibilita l'objectiu final, i aquest és tenir el dret a decidir i consultar-ho al poble de Catalunya.

I Unió hi estarà d'acord?
s el nostre programa electoral. Estem parlant de fer consultes al poble, no de fer un referèndum durant aquesta legislatura. Durant els propers quatre anys el nostre repte és el concert econòmic, i si hem de fer una consulta per demanar al poble si hi està d'acord, la farem.


Hem d'establir uns objectius dins del marc europeu i no pas pensar només amb el referèndum i la independència clàssica

Però Unió és un fre a les ambicions nacionals de Convergència?
Unió és un partit catalanista i Convergència també. Si els nostres matisos s'aguanten sobre alguns valors i polítiques socials, és perquè tots dos partits tenim clar que estem al servei de Catalunya.

Sembla que Celestino Corbacho aposta per la sociovergència...
El PSC fa molt temps que ha demostrat que li agrada ocupar el poder pel sol fet de tenir-lo, i Celestino Corbacho és un professional d'ocupar poder, primer ho va fer com alcalde i ara com a ministre. El PSC no té una ideologia concreta ni projectes de país. Ho demostra amb la política d'aliances que té a la Generalitat i als Ajuntaments. Nosaltres descartem qualsevol possibilitat de sociovergència, com també descartem qualsevol altre pacte estable. Volem una majoria gran per governar sols.

Celestino Corbacho és un professional d'ocupar poder, primer ho va fer com alcalde i ara com a ministre

Quines complicitats hi haurà dintre d'aquesta majoria?
Com que no tindrem majoria absoluta, és evident que algunes coses s'hauran de pactar però no importa amb qui, sinó quines coses cal pactar. Algunes lleis, com la d'educació, a la que vam votar a favor, les mantindrem. Però per tirar endavant aquest programa podem buscar acords amb partits que ens inspirin confiança.

Però potser Convergència s'inclinaria a pactar amb ERC i Unió amb PP?
La gràcia de CiU és que no pensem igual. I això, lluny de generar debats, el que fa és generar enriquiment. Portem molts anys així i precisament aquest fenomen és el que ens permet ser un partit majoritari a Catalunya. Per això ens presentem amb un programa electoral pactat i votat conjuntament.

No tindrem majoria absoluta. s evident que algunes coses s'hauran de pactar però no importa amb qui, sinó allò que cal pactar

Entre els períodes a l'Ajuntament i al Parlament, Artur Mas porta quasi 15 anys a l'oposició. Si perd aquestes eleccions s'hauria de pensar en el relleu?
s una pregunta que no respondré. s com si un corredor molt bo de marató hagués quedat dues vegades segon i tot just un mes abans dels Jocs Olímpics a casa seva li comencessin a demanar què farà si perd. Si contemples l'opció de perdre, ja no cal ni que et presentis.

Com pot afectar a Convergència l'aparició de Reagrupament o Solidaritat Catalana?
Formo part d'un comitè de campanya, mentalment estic motivat. La nostra feina no és evitar que aquests partits creixin, perquè pel catalanisme són positius, el que no hem de permetre és que creixin ni el PSC ni el PP.