Poques vegades tenim el valor de dir que el PP són els hereus o els fills del franquisme. O, com a mínim, el que varen viure amb normalitat el franquisme, i que tant els fotia la nació catalana, la seva llengua i la seva cultura.
I no ens enganyem; molts d'ells i les seves famílies recorden amb afecte aquells anys quan varen fer grans negocis, tot i que ara, evidentment, ho amaguen i no ho reconeixen. Hi va haver una Catalunya franquista, no ens podem seguir enganyant.
És per això que per aquells que vàrem sofrir l'opressió i la persecució en el franquisme, ens sembla una broma de molt mal gust que Zapatero ens anunciï que les eleccions seran el 20-N, més encara quan totes les enquestes atorguen la victòria a un PP que ara ja es dedica a liquidar la nostra llengua i cultura al País Valencià i a les Illes.
Si són el 20-N, cal ser valents, i explicar a tots els ciutadans que no tenen memòria històrica o generacional els perills del PP amb majoria absoluta, doncs no es tracta ja de si governa la dreta o l'esquerra, que també, sinó de si governa un PSOE que amb desgana ens tolera o un PP que, repetim-ho, vol el nostre genocidi nacional, cultural i lingüísitic.
Cal prevenir-nos, doncs, d'aquells que diuen i diran que és el mateix el PP i el PSOE. Per què ens enganyen? El PSC, a Catalunya, sempre s'ha compromès, com a mínim, amb la nostra llengua i cultura, com ho ha fet a les Illes en la darrera legislatura. I el PP, de la mà de Vidal Quadras, abans, i d'Alicia Sánchez-Camacho, ara, vol acabar i espanyolitzar, potser més subtilment que a les Illes o al País Valencià, la nostra cultura.
El 20-N no són unes simples eleccions generals en un estat en que estem tots lligats, sinó una batalla per impedir el nostre genocidi lingüístic i cultural, ja que ara per ara, amb el genocidi polític no poden. Catalunya és diferent i el seu mapa polític també. Però una majoria absoluta del PP ens deixaria molt poca capacitat de maniobra.