La crisi econòmica va ser llargament obviada pel govern espanyol, fins que ja no hi havia marge per seguir en aquesta línia. Mentrestant ha esclatat la crisi grega, que afecta a tota la UE, ja que al formar part de la Unió Econòmica i Monetària, el Banc Central de Grècia no pot actuar amb mesures de política monetària, com seria fer una devaluació de la moneda.

I de cop altres estats del club comunitari, especialment els de la riba sud del mediterrani, com són Espanya i Portugal, també es veuen afectats per la crisi al detectar el mercat que els inversors intueixen mancances de solidesa a les seves economies. Així, en aquest escenari, s'han buscat solucions d'àmbit europeu, no sense dificultats de consens, donat que els governants també tenen problemes econòmics i de crisi a casa seva, fins el punt que Alemanya ha retardat l'acord i finalment ha aconseguit que el suport a Grècia vingui també de la mà del Fons Monetari Internacional.

I amb tot això no n'hi ha hagut prou, ja que els atacs especulatius i les previsibles dificultats de finançament de les economies del sud d'Europa han fet que la Comissió Europea exigeixi als governs rigoroses mesures de contenció del dèficit. Així, el president del Govern espanyol ha passat del no passa res' de fa poc més d'un any, a imposar un dur pla de contenció del dèficit, propiciat, per no dir imposat, per la Comissió europea.

Així doncs estem en un escenari en el que el govern fa el que li diuen des de Brussel·les, almenys pel que fa a la implementació del pla d'austeritat encaminat a sanejar les finances públiques. Podem dir que, en aquests moments importants per l'economia espanyola, és la Unió Europea qui ens obliga a prendre les mesures que el govern no ha fet, de manera que estem en un escenari en que la Unió europea ens marca el pas.