Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 12 de de juliol del 2010 | 13:51
Crònica · Unió europea

La importància de la manifestació de dissabte

S'ha parlat molt de la massiva manifestació de dissabte, sobre si pot marcar un abans i un després en les relacions entre Catalunya i Espanya. S'ha debatut de si l'estat autonòmic estava esgotat, de si a Espanya no hi ha voluntat federalista ni voluntat de reconèixer els drets i les voluntats dels catalans. Però, i la Unió Europea, què hi juga en tot aquest escenari?

En principi, des de Brussel·les s'analitza com un fet intern d'un estat membre i com a tal no hi ha cas. De fet, ja sabem que quan des de Catalunya o des de qualsevol altra nació sense estat o  ens subestatal es demana alguna prerrogativa a Brussel·les, la resposta sempre és la mateixa: que la tractaran si la petició ve directament de l'estat. I des del punt de vista de Brussel·les, aquesta resposta té molt de realisme, ja que la UE és una unió d'estats i és a aquests a qui reconeix com a interlocutors, sense menysprear els òrgans creats per la representació de les regions com és el Comitè de les Regions o les prerrogatives d'algun ens subestatal, com és el cas de Catalunya, pel que fa a representació lingüística o de presència en les Institucions, deferències que Brussel·les admet perquè han sigut plantejades pels estats membres.

Tot i així, manifestacions com la del dissabte fan més gran el debat sobre les realitats de les nacions sense estat i de ben segur que han de ser un motiu de reflexió. El cas de Catalunya se suma al d'Euskadi, al de Escòcia i al molt candent actualment de Bèlgica, tots diferents però en la mateixa direcció de demanar més sobirania, més llibertat i, en definitiva, la voluntat de ser. La diferència entre aquestes nacions amb, posem per cas, Portugal, Països Baixos o Àustria, doncs, radica només en què les segones sí que són un estat, fet que els atorga una capacitat de representació i d'existència molt superior a les altres.

A més, tot aquest escenari es dóna en ple segle XXI i en una Europa democràtica, on l'opinió dels ciutadans ha de ser superior a la força dels estats. Aquest és l'escenari en el marc de qual la manifestació de dissabte aporta una voluntat de ser del poble català que s'ha de tenir en compte a l'estat i també a Brussel·les. Temps al temps.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat