La Unió Europea és una realitat econòmica consolidada, però no ho té fàcil per anar creixent en el vessant polític i de relacions exteriors. D'una banda, la manca de consens entre els estats membres, situació incrementada després de les dues darreres ampliacions en les que han entrat a format part de la UE 12 estats més i, per altra part, la situació econòmica del moment,no ajuden gens ni mica al creixement i menys a la consolidació de l'Europa política, la qual, és del tot necessària en el món globalitzat que ens ha tocat viure. Els Estats Units, naturalment, continuen sent la primera potència destacada, però, d'una banda la reafirmació de Rússia i de l'altra,la presència cada vegada més real de les economies d'estats emergents com la Xina i lÍndia, fan que els estats europeus quedin relegats a un segon nivell.
En aquest escenari, la Unió Europea, com a unió política podria i hauria de prendre el paper de competidor i de referent en el món, però perquè això passi, manca la voluntat dels governants per construir l'Europa política. I, actualment, amb la situació econòmica que estem vivint, la cosa encara es complica més, donat que ja han sorgit veus que proposen solucions estatals/locals als problemes econòmics dels estats. Sense anar més lluny, el ministre d'Indústria de l'estat, Miguel Sebastián, recomana consumir productes espanyols i a França i d'altres estats, passen coses similars. Mal anem si tirem per aquesta via, la via del proteccionisme, que tants mals records ens porta al llarg de la història. El que convé és obrir el mercat, establir les regles de joc precises, que eviten fraus i corrupció i que afavoreixin les relacions comercials fluides i sense fronteres. Ni a la Unió Europea en general, ni als ciutadans europeus en particular, els hi convenen tics proteccionistes que només poden apuntar cap al ressorgiment del poder dels estats, cap a escenaris de nacionalisme estatal, que, mal portat, tant mal a fet a Europa. Esperem que els governants sàpiguen estar al seu lloc i no facin propostes en la línia proteccionista, ja que això si que seria un cop molt dur per a la UE i afectaria de ple en la seva capacitat d'influir i defensar els interessos dels ciutadans europeus.