Qualsevol Estat vetlla per la seguretat dels seus ciutadans tant a nivell físic com virtual, tal i com s'explica en els documents del CATN. Ensenyant documents suposadament interns, filtrats per obscures fonts, alguns van pretendre posar en dubte la feina, la professionalitat, les capacitats i l'honor dels seus treballadors i, sobretot, de la seva direcció que, a més, va haver de suportar un assetjament per la xarxa sense precedents.

En paraules del propi Conseller Puig a la premsa: "Tinc tota la confiança en els treballadors i els seus reponsables que han actuat correctament i segons la Llei". Ahir la web del 324.cat informava que la Fiscalia ha arxivat les denúncies del PP i PSC sobre les activitats del CESICAT "en no veure-hi delicte", deixant en evidència la mala fe de la denúncia que es va centrar en descativar un organisme necessari per a tot els ciutadans.
Els que menteixen no han pagat per la seva falta, en canvi els que han estat fidels a les seves responsabilitats són els que més han patit"
I ara? Qui restaura l'honor del CESICAT? Dels seus treballadors? Dels seus antics directius? Qui retorna més d'un any de vida als que han patit les desconfiances i mirades de reüll de fins i tot els seus propis companys? Potser així és la vida i la política... i més en aquets moments de crear un Estat.

Els que menteixen no han pagat ni pagaran per la seva falta, en canvi els que han estat fidels a les seves responsabilitats són els que més han patit. Que al menys tot això valgui la pena per l'objectiu a assolir.

Més enllà de les mesquineses de la realitat, poc a poc --a vegades amb entrebancs-- les eines del nou Estat s'aniran construint i la voluntat de tots els catalans ens durà a la llibertat. Potser pagarem un preu alt, cremant feines, carreres professionals i il·lusions que mai no tornaran i ni recodarem, però la construcció d'un pais cal que tingui, sovint, aquets peatges. O no?