El valencianisme sempre ha tingut problemes de representació parlamentària. Han estat molts anys buscant la fórmula. Mentre el nacionalisme cívic i cultural tenia força projecció, aquesta no es veia reflectida en diputats. Però això està canviant.
Finalment, en l'enèsim intent i sota la coalició Compromís, en que els nacionalistes del Bloc tenen un paper preponderant en nombre de regidors municipals, va trobar la fórmula en les darreres eleccions a les Corts Valencianes. Es va plantar amb 6 diputats, fent una gran campanya basada en les xarxes socials i amb una oposició forta i imaginativa contra la corrupció del PP. Encara sense candidat, Compromís veu com per primer vegada podria obrir-se la possibilitat d'aconseguir representació a les Corts Generals.
Normalment el Bloc obtenia magres resultats a les Corts General. Si no obtenia representació al Parlament valencià, molts dels seus electors votaven directament al PSOE a Madrid sabent que no tenien cap possibilitat. Ara l'ocasió és diferent i es vol aprofitar l'empenta d'èxit de la marca Compromís i aprofitar també els vents indignats que clamen contra el bipartidisme i la corrupció.
Amb els números a la mà, Compromís podria aconseguir un diputat per València, però tot dependrà de si aconsegueix retenir una part dels electors del maig passat. Els vots necessaris per obtenir un diputat no se saben fins al moment del recompte final. Depèn de la participació i també del vots blancs i dels extraparlamentaris. En tot cas, mirant els resultats del 2004 i del 2008 podem tenir una aproximació del cost d'un diputat a cada circumscripció. Perquè Compromís obtingués algun dels diputats en joc per Castelló o Alacant, 5 i 12, respectivament, caldria que millorés els seus resultats de les autonòmiques. Molt difícil. En canvi només que Compromís mantingués al voltant del 70% dels vots que va obtenir a les Corts Valencianes podria obtenir un dels 16 diputats per València.
L'assoliment de representants del nacionalisme valencià a Madrid podria capgirar, tant internament com externament, la imatge del Levante feliz sense cap fet diferencial respecte al conjunt de l'Estat.
