Tal com han anat les coses aquests darrers mesos, els quatre diputats de Solidaritat Catalana són un gran èxit que, tot i això, podria haver estat major si les formacions de Joan Laporta i Joan Carretero haguessin fet millor les coses. La nit electoral a SI va ser un Dragon Kahn amb final feliç: l'enquesta a peu d'urna feta per TV3 els donava entre 4 i 5 diputats i es desfermava l'eufòria per les possibilitats d'assolir grup propi, però fins ben avançat l'escrutini, la candidatura independentista tan sols assolia el diputat a la demarcació de Girona. Eren els moments terrorífics en què la ultradreta xenòfoba es trobava amb opcions d'irrompre a l'hemicicle català, però amb el pas dels minuts les coses van posar-se en el seu lloc i SI va assolir dos diputats més per Barcelona -Laporta i Alfons López Tena- fins que en el temps de descompte el PSC va perdre un altre escó que va endur-se Uriel Bertran.
Els quatre diputats, doncs, són una gran xifra per una formació amb quatre mesos de vida i, tot i que cal veure què faran aquests quatre anys, asseguraran, juntament amb una Esquerra que torna a l'oposició, que certa agitació independentista es faci present en el Parlament. A la vegada, no deixa de ser cert que s'ha desaprofitat una gran oportunitat d'irrompre amb més força aconseguint el grup propi. Tenint en compte els resultats, una coalició que hagués aglutinat SI i RCat hauria pogut arribar als vuit diputats, i tot, sense tenir en compte les sinèrgies que s'haurien pogut generar amb la força d'aquests dos partits, que els hauria pogut catapultar encara més enllà.
Amb aquests resultats, Laporta, López Tena, Bertran i Toni Strubell, compartiran grup mixt amb Ciutadans, que va quedar-se amb tres escons.
Reagrupament, per la seva banda, s'ha quedat en el camí. Les darreres enquestes ja confirmaven aquesta possibilitat i, lamentablement, els 40.000 vots de la formació de Carretero els deixen, fins i tot, per sota de Plataforma per Catalunya. s innegable la feina i la voluntat que han exhibit els reagrupats' per fer quallar el seu missatge, fent un bon treball arreu del territori. Però és evident també que quelcom ha fallat, més enllà del fet que Laporta decidís anar pel seu compte quan RCat l'esperava amb els braços oberts. Els fets de gener passat van truncar el creixement de Reagrupament i van rebaixar-ne, en part, la credibilitat. La formació va arrencar com un Fórmula 1, però des de la dimissió en bloc de la junta, ha anat perdent gas fins a quedar-se sense forces just abans d'arribar a la línia de meta.
En tot cas, i més enllà del futur de l'agrupació, és essencial que tota la il·lusió i energia desplegada pels reagrupats', que ha estat molta, no caiguin en el buit. Amb el temps, i un cop paït el cop, caldrà veure com es pot aprofitar tot aquest actiu, que ha de continuar enfortint l'independentisme. I, més enllà que no hagi obtingut representació, l'aparició de RCat ja ha tingut sentit pel simple fet d'haver estès i enfortit el full de ruta de la proclamació unilateral de la independència, una via més amb la qual accedir a l'emancipació nacional.
