Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 15 de de juny del 2015 | 17:34
Crònica · Política catalana
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

Per guanyar el 27-S: reiniciar Catalunya

Per guanyar el 27-S els partits i entitats que encapçalen el procés cap a la independència han d'ampliar la seva base social amb molts dels electors que han donat suport a Barcelona en comú i candidatures anàlogues. Han de mostrar-los que la independència garanteix un profund canvi econòmic, social i polític i que aquest canvi no és possible mentre Catalunya continua annexionada al Regne d'Espanya.

Perquè Espanya és un Estat amb una desigualtat social estructural molt més aguda que no pas Catalunya. Moltes de les famílies de les persones que pateixen la crisi de manera més aguda ho van viure en pròpia carn, una o dues generacions enrere, quan van haver d'emigrar dels seus pobles a causa dels latifundis i dels seus señoritos. Catalunya és un país en que la terra sempre ha estat més ben repartida i hi predomina la petita i mitjana empresa.

Cal mostrar-los que l'estructura productiva catalana, més industrial i més exportadora que l'espanyola, pot competir millor sola en la globalització i assolir en el món un model econòmic i social proper al dels petits països del nord d'Europa. Només amb la independència i amb la nostra base productiva es podrà instaurar a casa una sortida a la crisi diferent al que està imposant l'oligarquia espanyola, basada en la devaluació salarial, en llocs de treball de poc valor afegit i en les retallades socials.

Per aconseguir aquesta ampliació de la base social en els tres propers mesos cal ressaltar que la 27-S significa la "Convenció Constitucional" prevista al pacte entre CDC, ERC, l'ANC, Omnium i l'AMI. Aquesta Convenció definirà les columnes fonamentals de la futura República Catalana, els mecanismes polítics i jurídics que asseguraran que els poders financers i les empreses dels sectors estratègics (energètic, elèctric, subministrament d'aigua, telecomunicacions) se sotmeten a la voluntat del poble català. És a dir: la ruptura que suposarà la Constitució catalana evitarà que els poders econòmics controlin els partits polítics com passa amb la monarquia postfranquista. Per això els grans grups financers i oligopolistes catalans s'oposen frontalment a la independència.
La ruptura que suposarà la Constitució catalana evitarà que els poders econòmics controlin els partits polítics"
Els 18 mesos d'alta tensió Catalunya-Espanya, que començaran el proper 27 de setembre, evoca la situació de la Gran Bretanya durant la II Guerra Mundial. Aleshores Winston Churchill va presidir un Govern d'Unitat nacional amb l'objectiu de derrotar el nazisme. Amb aquesta finalitat els laboristes i liberals van sacrificar, temporalment, les seves diferències socials i ideològiques, a canvi de dissenyar del model social de l'endemà de la victòria. No es podia reproduir la situació de la Gran Depressió amb les seves altíssimes taxes d'atur i la situació dramàtica de milions de famílies.

L'esforç nacional per guanyar la guerra feia impossible implantar les mesures socials necessàries. Però era possible establir les bases d'una societat britànica de la postguerra, totalment diferent a la que havia portat a la Gran Depressió. Amb aquest objectiu es van crear les comissions "Beveridge", que van establir els fonaments de l'Estat del Benestar britànic que es va aplicar a partir de 1945, com el Servei Nacional de la Salut, les assegurances de jubilació i en cas d'atur.

Aquest consens bàsic no va limitar les opcions de cada partit. Ho va demostrar el triomf del Partit Laborista, l'any 1946. El nou Primer Ministre, Clement Attlee, a més d'implantar el Sistema Nacional de Salut i construir una gran quantitat d'habitatges socials, va nacionalitzar sectors estratègics de l'economia britànica, com el Banc d'Anglaterra, els ferrocarrils, la mineria del carbó, les empreses elèctriques, aproximadament el 20% de la indústria britànica. El nou model econòmic i social de l'Estat del Benestar va garantir 30 anys de creixement econòmic i progrés social a Europa, fins la crisi del petroli de la dècada de 1970.
El Regne d'Espanya no pot oferir als ciutadans de Catalunya cap horitzó de futur digne"
Evidentment la "Convenció Constitucional" catalana viurà unes circumstàncies i tindrà unes finalitats molt diferents a les dels informes "Beveridge". Ha d'establir els fonaments que garanteixin un debat transparent i participatiu quan es debati, per exemple, el sistema energètic català, el model institucional territorial, les relacions laborals, el sistema educatiu i la recerca, l'Estat del Benestar, els mitjans de comunicació, la llengua i la cultura. En la Convenció Constitucional s'ha de posar els grans consens bàsics sobre les grans estructures del país que caracteritzen els petits països del nord d'Europa als que volem acostar-nos.

Ha d'integrar, per un costat, els sectors socials que ressalten les necessitats de les empreses innovadores i exportadores. Per altra banda ha de sumar els drets i els anhels de la majoria de la població que necessita una protecció social i uns serveis públics de l'Estat del Benestar al nivell dels països més avançats d'Europa. També ha d'integrar els sectors socials que lluiten per un nou sistema econòmic d'abast mundial, perquè l'economia global ha de canviar i canviarà en els propers anys. En fer-ho han de tenir present que la participació de Clement Attlee en un govern presidit per Winston Churchil va fer possible el programa de nacionalitzacions, d'habitatges i de creació de l'Estat del Benestar que va portar a terme entre 1945 i 1950.

Amb la vista posada a guanyar la "Convenció Constitucional" de l'endemà de la victòria del 27-S, la millor campanya és potenciar "Reiniciar Catalunya", la iniciativa d'onze entitats com l'ANC, Òmnium, Procés Constituent, Súmate i Sobirania i Justícia. És la continuació lògica de la campanya "Ara és l'Hora" que van portar a terme l'ANC i Òmnium de cara a la consulta del 9 de novembre.
L'alternativa real d'una Espanya republicana va desaparèixer moralment i políticament a la Transició"
És la manera de concretar les possibilitats de millora de la societat catalana que eren implícites en l'enquesta domiciliària que milers de voluntaris van passar a desenes de milers de conciutadans. Milers d'actes i visites domiciliàries com aquelles atrauran a centenars de milers de persones que creuen en el dret a l'autodeterminació, però no veuen clara la independència. Malgrat les reticències inicials s'acabaran sumant al procés per una raó molt simple: el Regne d'Espanya no pot oferir als ciutadans de Catalunya cap horitzó de futur digne.

Des de que la desena de magistrats del Tribunal Constitucional nomenats pel PP i el PSOE van menysprear la voluntat del poble català expressada en el referèndum de l'Estatut, i des de que va esclatar la crisi estructural que patim, l'Espanya borbònica no té res a oferir. D'altra banda l'alternativa real d'una Espanya republicana va desaparèixer moralment i políticament a la Transició, quan els partits antifranquistes van legitimar el rei designat pel General Franco, van acceptar la impunitat dels crims contra la Humanitat del franquisme i no van defensar el dret a l'autodeterminació que portaven en les seves declaracions de principis.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Indica publicitat