Miquel Sellarès · La federació s'ha entossudit tant amb aquesta postura que ha fet arribar, a alguns cercles, que el President convocaria noves eleccions de manera immediata si ERC no accepta immediatament la seva entrada al govern. Per part d'Esquerra, Oriol Junqueras ha deixat clar que, per sobre dels interessos del partit es troba el país: farà tot el possible per assegurar la governabilitat del país. Junqueras també ha insistit en que aquesta tasca es pot dur a terme des de dins i també des de fora del govern de la Generalitat. 

S'entén, doncs, que els sectors més sobiranistes i honestos de CiU tinguin la necessitat de fer un bloc nacional amb ERC però hauran de fer una política de resistència, d'austeritat, i més retallades: ara diuen que el futur govern haurà de retallar 4.000 milions d'euros. Això coloca CiU en una sitaució extrema i és comprensible que, pocs dies després de les eleccions i amb una certa depressió nacional, la federació amenaci amb tirar el barret al foc i convocar noves eleccions.

Per part d'Esquerra, la mateixa que va sortir-ne escalivada dels tripartits tot i la seva voluntat de fer-los, ara se li torna a demanar que posi en risc el camí de reconstrucció del partit i de l'espai electoral fet amb autoritat per Junqueras i Rovira. Des d'ERC pretenen esvaïr moltes incògnites abans de concretar cap acord. Hi ha més casos Palau? CiU es compromet a mantenir els sectors dels negocis collats? Liquidarà la federació els seus acords amb el PP a ajuntaments, a la Diputació de Barcelona, al Govern de la Generalitat i a la CCMA? Es comprometrà, CiU, a la fermesa necessària per a donar aquest pas?
Cal buscar independents de prestigi que permetin superar aquesta situació tan excepcional"
Cal no oblidar que ERC és un partit d'esquerres, preocupat ─i molt─ per la situació econòmica, per l'espoli fiscal i pels centenars de milers d'aturats i els molts milers, també, de ciutadans que es troben al llindar de la pobresa. I això obliga els obliga a fer passar qualsevol pacte pel colador de la qüestió social, un paràmetre difícil de fer conjugar amb un sector liberal de CDC i amb un sector d'UDC molt a la dreta. Amb tot, també hi ha un element que lamento haver de manifestar en aquesta crònica: l'actitud de Josep antoni Duran i Lleida, qui caldria que també s'aclarís.

Voldria fer una aportació modesta en aquest procés. L'autor d'aquesta crònica va ajudar a fundar, ja fa anys, CDC, i conec i estimo molts militants procedents de la JNC i d'altres procedents de la Unió de Joves. I ara que dóno suport a Plataforma per Catalunya-Sí, vinculada a ERC, crec que tan sols hi ha dues sortides: unes noves eleccions de resultat incert que destremparien una part de la militància i dels votants, o fer allò que deia el meu pare, posar-hi "pit i collons".

Què vol dir això? Que el President Mas i Oriol Junqueras han de parlar clar: han de buscar l'entesa, les coincidències i les complicitats necessàries no sols des dels aspectes polítics sinó també des de la part més humana i personal. A partir d'aquesta conversa en profunditat per a l'entesa, Mas i Junqueras han d'elaborar un pla concret, sense sorpreses, revolts ni desconfiances.
Si no aprofitem aquesta oportunitat el nostre poble no ho podrà tornar a intentar en dècades"
Tant Mas com Junqueras no haurien de pactar únicament amb el suport de CiU i ERC: ens trobem en una situació històrica excepcional. Darrere aquest gran pacte hi ha d'haver una gran part de la societat civil: l'ANC, l'AMI, Òmnium, i tants d'altres estaments de la societat que estan construint el país. I, per què no, ambdós hauran de buscar complicitats entre els sectors del PSC catalanistes i ─a pesar de les seves estratègies─ també amb ICV i la CUP.

Aquest gran pacte, per a què ha de servir? Per a administrar la misèria de mantenir-nos a Espanya espoliats, per a preparar el referèndum per a l'autodeterminació i per a construir, sense pausa, les nostres estructures d'Estat i la projecció exterior.

El Govern de la Generalitat que cal constituir ha de comptar amb persones valentes, dures, decidides. No importa a quines sigles serveixin: cal buscar independents de prestigi que permetin superar aquesta situació tan excepcional.

Espanya, els seus aparells i la quinta columna a Catalunya faran tot el possible per a afeblir-nos, destruir-nos, enfrontar-nos. I també les nostres misèries, personalismes, sectarismes i partidismes seguiran el mateix camí. No hem de caure en la trampa.

Si no aprofitem aquesta oportunitat el nostre poble ─la part de la nació que representa Catalunya─ en dècades no ho podrà tornar a intentar. I passarem de la transició nacional a la depressió nacional.