Aquesta legislatura ha de protagonitzar el pas històric més important des de 1714. Aquest salt exigeix la majoria social més àmplia i activa possible. Els resultats de les eleccions han reequilibrat la composició social de les forces compromeses amb el referèndum d'autodeterminació.
Aquest major espectre facilita l'ampliació de la majoria social per l'Estat propi, però dificulta la formació d'un Govern fort, capaç de vèncer la resistència numantina de l'Estat espanyol.
Per esberlar el búnquer constitucional la majoria sobiranista ha de demostrar una cohesió interna i un sòlid suport de la majoria social del país. L'any 1977 els partits de l'Assemblea de Catalunya van aconseguir el 80% dels sufragis a les eleccions del mes de juny. L'Onze de setembre un milió de persones va ratificar aquesta àmplia majoria i la combinació de legitimitat electoral amb mobilització va aconseguir el restabliment de la Generalitat.
També aleshores la representació catalanista estava fragmentada, però la formació de l'Assemblea de Parlamentaris i el posterior govern d'unitat van donar la fortalesa necessària per doblegar la posició de l'Estat espanyol. Ara, les circumstàncies són molt diferents, però continua sent essencial l'aspiració d'ampliar al màxim la majoria social pel referèndum.
L'atac a la immersió ha tornat a aplegar la majoria social que va emergir després de 40 anys de dictadura franquista"
El setembre de 2005 també més del 80 % dels parlamentaris catalans va aprovar l'Estatut d'Autonomia. Només menys del 20% de l'electorat s'havia autoexclòs d'aquesta aclaparadora majoria. Tanmateix, l'endemà, la dependència de l'aparell del PSC envers el PSOE va portar a la presentació d'esmenes a l'Estatut aprovat. D'aquesta manera es van marginar de la majoria social catalanista i van provocar la defenestració del President Maragall. Tot i així el President Montilla ─ell que havia presentat les esmenes contra l'Estatut─ va ser present a la manifestació del 10 de Juliol de 2010 contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. La majoria social catalanista havia tornat a emergir. I havia evolucionat vers la reivindicació d'un Estat propi, evolució de la qual el PSC s'ha despenjat i li ha fet perdre gan part del seu suport electoral.
L'atac del Govern espanyol a la immersió lingüística ha tornat a aplegar la majoria social que va emergir després dels quaranta anys de dictadura franquista, al llarg dels quals, entre 1960 i 1975, Catalunya va passar de 3 a 6 milions d'habitants. L'exemple més clar és el manifest de la FAPAC, que aplega a 2093 associacions de mares i pares. Acusa la reforma educativa de no respondre a cap criteri pedagògic i diu textualment: "És un tema d'ideologia, de fanatisme i que contràriament als que són els valors de l'educació, vol utilitzar aquesta per crear confrontació i dividir la societat". El President Artur Mas ha convocat una cimera de tots els partits catalans que donen suport a la política educativa dels darrers trenta anys. Aquest és un model d'actuació que cal continuar per ampliar la majoria social pel referèndum.
Aquesta unitat de la majoria social pel referèndum s'hauria de repetir amb el pressupost de 2013. L'asfíxia financera de la Generalitat imposada pel govern espanyol és la causa de les retallades en els serveis públics essencials i el nou govern i la majoria pel referèndum haurien d'encapçalar les protestes populars contra el govern espanyol. El pressupost de 2013 és el més urgent i important escull que tindrà la majoria sobiranista pel referèndum. Els ingressos de la Generalitat cauen en picat a causa de la crisi econòmica; per exemple la recaptació per transmissions patrimonials havia caigut fins setembre un 15,20 %.
Sense l'ampliació de la majoria social pel referèndum, de les negociacions entre CiU i ERC en naixerà un govern feble"
L'any que vé s'han de retornar més de 6.000 milions i s'han de pagar més de 2.300 milions en interessos. Es preveu una caiguda del 1,2 % del PIB, amb més atur i més caiguda d'ingressos, malgrat l'augment de l'IRPF i de l'IVA. Els negociadors de CiU i ERC haurien de tenir clar que no n'hi ha prou amb compensar retallades amb increments dels impostos. Han de pactar els procediments que posin el nou Govern al costat dels afectats per les retallades, de manera que derivi contra l'Estat espanyol les tensions socials que provocarà una crisi que farà cinc anys que dura.
Sense l'ampliació de la majoria social pel referèndum, de les negociacions entre CiU i ERC en naixerà un govern feble. El nou govern del President Mas no pot aparèixer com a continuïsta. Ha de canviar la seva imatge i el seu relat. Aquesta transformació exigeix una composició diferent com la que proporcionaria la presència de personalitats independents. Aquestes han de suscitar les màximes complicitats en el 80% de la població que constitueix la base social del catalanisme. En cas contrari la contradicció de ser el suport del govern i cap de l'oposició afeblirà el suport d'ERC a un govern continuista de CiU. Sense estabilitat l'oligarquia espanyola i catalana, les autèntiques causants de la crisi, aconseguiran el seu objectiu: que no se celebri el referèndum d'autodeterminació, que el poble català retorni a la situació anterior a l'Onze de setembre i al 14 de novembre.
