I més recentment, ho hem vist amb la impugnació de la consulta del 9-N i del procés participatiu que la va substituir, amb la querella al president de la Generalitat i a dues conselleres, amb la persecució de les accions de Catalunya a l'exterior o amb la censura a un acte de presentació del llibre Victus de Sánchez Piñol.

El darrer fascicle d'aquesta col·lecció de despropòsits és l'expedient disciplinari obert pel Consell General del Poder Judicial al magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, Santiago Vidal, per haver participat en la redacció d'un document, que ell mateix ha anomenat projecte de Constitució de la República catalana.
L'actuació de l'Estat de castigar qui defensa democràticament unes idees legítimes converteix el jutge en un nou símbol de resistència i dignitat
En condicions de normalitat democràtica, la proposta del jutge Vidal seria rebuda com un document interessant pel necessari debat entorn al model del futur Estat de Catalunya i se'n podria discutir el contingut i la forma, i fins i tot podria passar perfectament desapercebuda.

Ara, el que hagi dit o escrit el jutge Vidal passa en un segon pla. L'actuació de l'Estat de castigar qui defensa democràticament unes idees legítimes converteix el jutge Vidal en un nou símbol de resistència i dignitat i dóna valor col·lectiu a una iniciativa individual.

Un cop més, el mateix Estat espanyol esdevé l'argument més convincent per fer veure als indecisos sobre la independència que a Espanya la pluralitat no és un valor. En l'Espanya del 'mando y ordeno', la pluralitat i la discrepància són una anomalia que cal combatre per tots els mitjans.