La vaga general que el 29 de setembre es va celebrar a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears contra la reforma laboral i les retallades socials del govern espanyol va tenir un seguiment irregular. Un seguiment que va estar condicionat pels piquets sindicals que, de forma incontrolada, van impedir a alguns treballar però també per uns altres piquets, els patronals, que van pressionar alguns treballadors per no exercir el seu dret legal a vaga. La majoria va poder, però, decidir en llibertat si acudia o no al seu lloc de feina.
El catalanisme, i singularment els seus líders d'opinió, van girar l'esquena a la vaga i als seus convocants. Tal i com recollia aquesta mateixa setmana un informe de Media.cat les tertúlies de les principals ràdios i televisions del país van recollir opinions majoritàriament contràries a les motivacions de l'aturada, que es convocava contra les conseqüències d'una crisi que no van crear els treballadors sinó altres agents econòmics que no s'han vist precisament atacats' pel poder polític.
Hi ha una certa preocupació entre les direccions d'ERC i, en menor mesura, d'ICV per la forma en que les posicions conservadores van monopolitzant el discurs sobiranista i independentista, que fins fa ben poc havia tingut un clar accent progressista. Alguns dels líders d'opinió que s'han creat en els darrers anys i que ara tenen tribunes mediàtiques potents s'han mostrat molt crítics amb els treballadors i han fet el joc als mitjans més conservadors elevant a tots els vaguistes a la categoria de rebentaires violents i barrejant la vaga i els incidents que, al centre de Barcelona, van protagonitzar moviments antisistema que res tenien a veure amb els sindicats.
En tot cas la vaga sí que haurà servit perquè ERC i ICV mostrin la seva sintonia amb el moviment sindical i les seves reivindicacions. Serà complicat per al PSC que les bases i els quadres de la UGT siguin, en campanya electorals, tant actius en favor de José Montilla com ho van ser a les eleccions de fa quatre anys. El catalanisme i l'independentisme, però, s'hauran de replantejar si, en un moment en que el Tripartit sembla amortitzat, volen o no cedir la bandera de l'esquerra als partits d'obediència estatal.
