Parlem de la comunitat internacional talment fos un conegut a qui tenim perfectament apamat i que es distingeix per uns criteris d'ordenació de la realitat exasperantment rígids, escandalosament simples.
Lleida ·
"Mal que tres candidatures independentistes amb una divisa comuna obtinguessin 90 diputats de 135, la comunitat internacional no entendria que la majoria de catalans volen la independència perquè, per a la tal comunitat, una voluntat majoritària només es pot expressar sota una llista unitària.
" La comunitat internacional, aquest concepte estèrilment omnicomprensiu (designa tothom tret de nosaltres), si no eufemisme per al·ludir als custodis de l'imperi, en realitat no seria sinó aquell taujà que rebutja tres sacs de farina d'un quilo cadascun perquè el que ell vol és un sac de farina de tres quilos.
La comunitat internacional entendrà que, en aquest món reideologitzat, hi hagi més d'una candidatura independentista"
¿És que potser la taujana comunitat internacional, davant els resultats de les eleccions del 2012, en què Artur Mas va perdre diputats, va concloure, amb Sánchez-Camacho i La Vanguardia, que el desafiament sobiranista havia fracassat?
No existeix cap vesper català, ni podem donar estúpidament per descomptat que una àmplia victòria de l'independentisme precedida d'una estratègia electoral no unitària seria fatalment inintel·ligible per als pròcers del planeta.
La comunitat internacional entendrà que, en aquest món reideologitzat, hi hagi més d'una candidatura independentista, igual que entén, a diferència de Rajoy, que no participar en una consulta clandestinitzada no equival a fer costat als culpables de la clandestinitat.