Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 12 de de gener del 2011 | 18:09
Crònica · País Valencià

Asunción a l'atac

Ni el millor dels vidents no podia imaginar un retorn d'Antoni Asunción a la vida política valenciana, i encara menys de manera tan impetuosa. Però el ben cert és que, des que l'1 de setembre va fer-ho públic un diari valencià, el seu nom no ha deixat d'aparèixer a tot de mitjans, sobretot de caire conservador, que han vist l'ocasió de furgar encara més en la ferida d'un partit que ja fa tres lustres que viu desorientat.

Asunción ha estat suspès de militància per la direcció federal, que ha adoptat aquesta mesura tan severa després d'haver comprovat que les acusacions d'aquell a l'executiva del PSPV-PSOE eren fora de lloc, a parer seu. Asunción fa setmanes que va avisar que acudiria a la justícia ordinària per tal d'impugnar el procés de primàries a què va quedar-se a les portes. Va recollir una seixantena d'avals més dels que li'n feien falta, però el comitè de garanties li'n va anul·lar vora tres-cents. El resultat, sobradament conegut, és que Alarte, secretari general del partit al País Valencià, va ser proclamat candidat a la Generalitat a les eleccions que se celebraran el proper 22 de maig.

Al comitè nacional de dissabte passat, Alarte va preparar una estratègia de desprestigi a l'exministre de l'Interior espanyol, tàctica que passava per una sèrie d'acusacions de molta volada, segons les quals tot plegat respondria a una conxorxa en què hi hauria implicat el portaveu del PP i conseller de Solidaritat i Ciutadania, Rafael Blasco, i fins i tot el vice-secretari de comunicació dels populars a l'àmbit estatal, Esteban González Pons. Un tracte de favor cap a l'empresa d'aqüicultura d'Asunción, que ha implicat l'accés del Banc de València (fill de

Bancaixa) com a accionista majoritari, fa surar tot de sospites respecte la possibilitat que hi haja una connivència d'interessos: el PP hauria ajudat Asunción i aquest hauria desprestigiat encara més la imatge del PSPV-PSOE, ja prou malmesa. Al rerefons, l'interès del PP de fer veure que els socialistes són un batibull constant, incapaços de posar-se d'acord entre ells mateixos. Una manera de desviar l'atenció de casos de presumpta corrupció com ara 'Gürtel', 'Brugal' o el que afecta el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra.

El procés judicial obert per Asunción en contra de la decisió del PSPV d'anul·lar-li 300 avals sense la seua presència, i sobretot, per haver-ne destruït les proves, porta el seu ritme. Ben probablement, aviat hi haurà notícies, perquè es tracta d'un possible delicte que atempta contra drets fonamentals, i el garantisme ha de primar per sobre de la lentitud que caracteritza la justícia. Les eleccions són a la cantonada i Asunción considera que ell podria haver estat el candidat socialista.

Paral·lelament, Asunción ha anunciat sengles demandes contra Alarte i la secretària provincial del partit, Carmen Martínez, que dissabte passat va llegir un escrit en què acusava Asunción de la presumpta conxorxa. Les acusacions de connivència amb el PP van provocar la reacció airada de l'exministre, que ha titllat la direcció del PSPV d'"estalinista". Les demandes, pel dret a l'honor, podrien ser recíproques.

Un ambient força enrarit, gairebé militar, que recorda el partit de fa deu anys, el de les gestores i la interinitat continuada, el de les derrotes rere les derrotes, una inèrcia que no ha fet sinó agreujar-se.

Malgrat els episodis foscos que ha llaurat el PP al llarg de la present legislatura, les darreres enquestes situen el PSPV a més de vint punts dels conservadors, que fregarien el 60% dels vots. Un nivell de suport ciutadà que només troba comparació a autonomies molt i molt dretanes com ara Castella-Lleó i Múrcia.

Al PP, una màquina empresarial i una piconadora electoral, es llepen els dits pensant en la nit del 22-M, que es presumeix històrica. Poden obtenir els millors resultats de la història, que aviat és dit, i a més enfonsar una mica més el socialisme, ara encapçalat per una generació nova que aspirava a trencar tabús i regenerar el partit. Ni amb la vella guàrdia ni amb la nova, no semblen tenir remei els mals endèmics del socialisme valencià.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat