Durant els trenta anys de democràcia espanyola, el Principat de Catalunya i, en general, la resta dels Països Catalans, han pagat bona part de la factura de modernitzar l'Estat espanyol. Això explica el dèficit històric que s'ha acumulat i que, en una certa mesura, intentava compensar l'Estatut amb la disposició addicional tercera en què s'assegurava un 18% del PIB d'inversió en infraestructures.
Els partits catalans, a Madrid, ja han començat a denunciar la por que tenen que la clàusula quedi en paper mullat. De fet, l'Estat ja deu més de mil milions que no es van invertir l'any passat i que han quedat pendents de reubicació perquè no s'ha convocat la comissió bilateral en què s'havia de pactar la transferència de cash o el rescat de peatges. No obstant això, la crisi econòmica i la tisorada que va anunciar la setmana passada el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, pot ser una oportunitat pels catalans. Si més no, en matèria d'infraestructures.
L'esperança catalana es troba reflectida en el discurs que va fer el ministre de Foment, José Blanco, dimecres passat en una comissió del Congrés. Hi intervenia per explicar en quins projectes repercutirà la retallada de sis mil milions que inclou el pla antidèficit, en matèria d'infraestructures. Blanco no va donar informació concreta perquè, segons fonts coneixedores de la feina que es fa al seu ministeri, encara tardarà unes tres setmanes a analitzar tots els projectes i analitzar on es pot reduir. Coses de la improvisació zapateriana.
De totes maneres, les paraules del titular de Foment són esperançadores perquè l'esperit, d'ara en endavant, a l'hora d'invertir, serà el de la productivitat. s a dir, es prioritzaran els projectes que siguin rendibles a nivell econòmic. Blanco il·lustrava, d'aquesta manera, el canvi de filosofia: "s sostenible una via ferroviària que acaba sent deficitària perquè gaire bé ningú la utilitza?". L'altre exemple que posava el ministre de coses que s'han fet malament fins ara és el de les autovies en llocs on ja hi ha autopistes de pagament. Blanco va assegurar que "ja res tornarà a ser com abans". Si això vol dir que es donarà prioritat al rescat de peatges o, com a mínim, que es redistribuiran els pagaments a diversos llocs de l'Estat espanyol enlloc de només al Principat, benvinguts siguin els canvis.
Sigui com sigui, una de les grans alegries pel conjunt dels Països Catalans, segons aquesta nova manera de fer, és l'impuls que s'ha de donar al corredor mediterrani. El mateix ministre de Foment es va comprometre en inversions productives com ara connectar els ports que reben mercaderies amb la xarxa ferroviària. Veurem com acaba tot plegat.
