Ara que Rússia ja ha finalitzat l'ocupació militar de la península de Crimea, ara que Ucraïna s'ha rendit retirant totes les seves unitats militars allí estacionades i sembla que resignada a la pèrdua de les seves unitats navals, ara ja sols queda el soroll polític.
Les relacions econòmiques, comercials i financeres entre Rússia i la UE poc patiran.
La dependència energètica (gas i petroli) de la major part de les economies de la Unió Europea (UE) dels subministraments de Rússia, així com les voluminoses inversions russes en els mercats financers europeus i les nombroses empreses europees establertes a Rússia conformen una xarxa espessa d'interessos. La UE, començant per Alemanya, no sembla disposada a sacrificar-los per salvar Crimea. En conseqüència, les sancions seran més cosmètiques que efectives perquè el que està clar es que Putin no es farà enrera. Mala sort per Ucraïna.
Un referèndum trucat
Un altre tema que ha de quedar clar és que el referèndum del passat 16 de març a Crimea no va servir de res. Els qui van anar a votar no van decidir res de res. El poder de decisió està en mans de Putin i el seu estat major polític rus. Va ser aquest nucli qui va decidir el destí de Crimea, la seva ocupació i incorporació a Rússia. Primer es van desplegar uns 20.000 soldats per controlar el territori. A continuació, el govern autònom de la República autònoma de Crimea va ser substituït i es va posar com a nou primer ministre a Serguei Axionov, líder d'un partit polític (Unitat Russa) que a les últimes eleccions no havia arribat a l'u per cent dels vots.
Les noves autoritats autonòmiques crimeanes van convocar un referèndum a corre-cuita, sense campanya electoral, sense deixar espai ni als partidaris ni als contraris d'anar a parar a Rússia. Els resultats del referèndum van anar en la línia de les últimes eleccions russes, és a dir, van ser manipulats. No lliguen els números de l'índex de participació (els tàtars, que són el 12% de la població, van decidir abstenir-se) ni els dels partidaris del "sí" (els ucraïnesos o persones de llengua i cultura ucraïnesa són el 22% dels habitants), que són més del 96%.
El referèndum va ser una comèdia per intentar justificar les decisions ja adoptades pel Kremlin"
El referèndum va ser una comèdia per intentar justificar les decisions ja adoptades pel Kremlin. En les condicions en què es va celebrar no es pot considerar vàlid de cap de les maneres. Altra cosa és que el 60% de crimeans, de llengua i cultura russes, es considerin, en la seva gran majoria, russos, i en un referèndum normal segurament haurien votat que "sí". També una gran part de la població russa, des que va desaparèixer l'URSS, considera que Crimea és seva i està d'acord amb la seva "recuperació". Putin sempre ha jugat amb habilitat la carta del nacionalisme (imperialisme) del poble rus.
No és un problema ètnic
Anne Applebaum, respectada editorialista del diari The Washington Post i esposa de l'actual ministre d'Afers Estrangers polonès, escriu que "en realitat, aquest conflicte no té res d'ètnic, és una batalla política que oposa els ucraïnesos (russòfons i ucrainòfons) que volen viure en una democràcia "a la europea" on hi prevalguin els drets humans i l'Estat de dret, als ucraïnesos (russòfons i ucrainòfons) que donen suport a un règim antidemocràtic, oligàrquic i capitalista. És un desacord fonamental sobre la naturalesa de l'Estat, sobre les aliances internacionals del país, el seu sistema jurídic, la seva economia i el seu futur".
Per la seva part, el diari rus Izvestia, que reflexa les opinions del poder dels actuals amos del Kremlin, diu que "Ucraïna no és un Estat, és un territori on viuen molts russos. I nosaltres defensem els russos, mentre que els que es consideren ucraïnesos estan destruint Kiev. Però nosaltres defensarem aquests russos des de Rússia". Amb aquest pensament i aquesta doctrina si els ucraïnesos segueixen enfrontant-se a l'imperi rus poden prendre mal en qualsevol moment. Ja sabem que ni els Estats Units, ni l'OTAN ni la UE faran res d'efectiu per parar els peus als amos del Kremlin.
