Una vegada més, ara a la Gran Bretanya, ha estat una publicació periòdica, el diari "Daily Telegraph", la que ha destapat la corrupció estesa entre la classe política. La corrupció és un fet universal però cal destacar que sense una premsa lliure, sense uns mitjans de comunicació independents, la justícia no actua i no hi ha manera d'airejar els draps bruts del sistema democràtic.
s a partir de les denuncies efectuades pels "mass media" que es posa en marxa l'aparell judicial, que té l'obligació d'aplicar les lleis vigents. Està clar que la justícia no controla el món polític, els poders legislatiu i executiu i els partits, sense l'impuls, la pressió, dels mitjans.
A l'Estat espanyol encara cuegen els vestits del president valencià i tot el que comporta, quan a la Gran Bretanya ha esclatat un escàndol de grans proporcions que afecta els tres grans partits polítics parlamentaris i amenaça amb enfonsar-los en la misèria quan la gent passi per les urnes. Com passa moltes vegades la idea en un principi era bona i lògica.
El Parlament britànic va decidir donar uns diners per les despeses d'una segona residència als diputats elegits en circumscripcions llunyanes de la capital. Era una manera de cobrir les despeses derivades d'haver de viure a Londres -una ciutat cara- degut a la feina de parlamentari. El plantejament pot ser considerat correcte, però les regles decidides pels mateixos diputats sobre com cobrar aquests diners eren molt laxes i han portat a un regitzell de situacions clarament abusives i escandaloses.
Diuen els afectats que des de fa anys els diferents governs britànics no han augmentat el salari dels diputats, tot i que el cost de la vida ha crescut molt ràpidament en els últims anys, i per intentar reduir la separació entre el sou públic de diputat i el que es cobra a la empresa privada es va fer servir aquest mecanisme de compensació establert pel Parlament. Cal assenyalar que un diputat britànic cobra 73.000 euros anuals, xifra que molts treballadors voldrien ja que els hi permetria viure molt millor, però tot un seguit de diputats no en tenien prou.
Estafadors i caradures
Les revelacions que ha anat publicant el diari esmentat, conservador, revelen que un bon grup de diputats declaren com a residència secundaria la que els hi comporta més despeses, encara que estigui situada fora de la capital i les seves rodalies. Alguns d'aquests que passen les factures al Parlament, canvien cada any el seu domicili secundari, cobrant cada vegada pels mobles i les reparacions.
Un dels casos és el de l'ex-ministre d'Agricultura, el conservador Douglas Hogg, que ha cobrat milers de lliures pel manteniment de la seva casa pairal al comtat de Lincolnshire, inclòs el salari de la seva governant, la reparació de les seves quadres de cavalls, l'afinament del seu piano i la neteja dels seus jardins. Preguntat per la premsa, ha negat haver comès cap falta ja que cada mes cobra el màxim que permet el reglament.
Aquest cas i d'altres de tots els partits polítics parlamentaris han aixecat una onada d'indignació popular que afecta, sense distincions, tota la classe política. "Daily Telegfrafh" va comprar aquestes dades per 70.000 lliures (78.734 euros), obtingudes pel Departament de Comptabilitat del Parlament, i va iniciar la seva publicació diària, a trossos, a partir del passat dia 8. Va aconseguir, amb aquestes exclusives, augmentar les seves vendes en 93.000 exemplars el primer dia, i desenes de milers en els dies següents.
El diari, que el passat mes d'abril venia 817.000 exemplars diaris, és partidari del Partit Conservasdor i del seu líder, David Cameron, però publica casos de diputats de tots els colors. El primer ministre, laborista, Gordon Brown, resulta que des del 2004 paga cada any, a costa del Parlament -és a dir, de tots els contribuents-, més de 6.000 euros al seu germà, en concepte de neteja del seu domicili. La llista continua: la ministra de l'Interior, Jacqui Smith, va cobrar unes factures pel lloguer de pel·lícules pornogràfiques vistes pel seu marit, el ministre de les Comunitats, Hazel Blears, va obtenir 50.000 euros de benefici en vendre una casa comprada, arreglada i moblada amb diner públic, un destacat diputat conservador, Michael Gove, va cobrar 8.000 euros per moblar el seu apartament a càrrec de un dissenyador de moda., un altre diputat va fer-se pagar la neteja de la seva piscina. La llista es llarga i afecta a un bon nombre dels 646 diputats.
Promeses de fer neteja de corruptes
Cinc dies després d'iniciar-se els capítols de la corrupció parlamentaria, el líder conservador va reaccionar condemnant per televisió els abusos i fent la promesa que els culpables seran foragitats del Partit Conservador. Uns dies després, va arribar la "indignació" del primer ministre, laborista, oblidant que el seu partit porta dotze anys en el govern i ha tingut prou temps per reformar el sistema de cobraments del diputats.
La crisi política ja s'ha emportat per endavant l'speaker de la cambra dels Comuns, Micheal Martin (que se'n cuidava de que cap detall sortís dels murs de Westminter), el secretari d'estat per a la justícia Shahid Malik, l'ex-ministre Elliot Morley i el diputat David Chaytor (que va demanar 14.500 euros per fer front a un préstec que ja estava pagat), tots ells laboristes. I els que seguiran. El primer ministre ha promès investigacions, neteja de corruptes i sancions, com fer fora del partits els culpables.
A les eleccions al Parlament Europeu, que a la Gran Bretanya se celebren el dia 4 de juny, el desastre electoral laborista pot marcar època, quedant com a tercer partit, darrera conservadors i liberals. Però el que més preocupa és el que pot passar a les eleccions legislatives britàniques, que se celebren a mitjans de l'any vinent. Els qui troben benefici d'aquesta crisi són els petits partits, com el d'extrema dreta BNP (British National Party), que veu créixer les seves expectatives de vot. Tan greu és la situació que la mateixa reina Isabel ha demanat al primer ministre que restableixi l'ordre.
