Les eleccions britàniques del passat dia 6, que han donat com a resultat la coalició de govern entre conservadors i liberals anunciada ahir, van centrar tota l'atenció de l'opinió pública en els tres grans partits (o, millor dit, els dos grans i el mitjà), és a dir, Conservador, Laborista i Liberal-demòcrata, però el panorama polític no s'esgota en aquestes formacions, existeixen altres partits amb prou força electoral per estar representats al Parlament.
Fins el moment en que es va anunciar la coalició conservadora-liberal, els petits partits parlamentaris podien tenir esperances d'obtenir beneficis perquè si hagués quallat l'altre alternativa política, una coalició laborista-liberal, qualificada de front progressista, hauria estat necessari el seu suport per arribar a la majoria parlamentària de 326 escons. Recordem que el Partit Conservador disposa de 306 escons (36,1% dels vots) en un parlament de 650 escons, el Partit Laborista 258 escons (29%) i el Liberal-demòcrata 57 escons (23%).
Els resultats dels "petits" (28 escons en total), per ordre descendent, han estat: 8 escons pel DUP (Partit Unionista Demòcratic, de l'Ulster, fundat pel reverend Ian Paysley), 6 pel Partit Nacionalista Escocès (SNP), 5 pel Sinn Fein (Ulster, nacionalista irlandès), 3 pel Plaid Cymru (nacionalista gal·lès), 3 pel SDLP (Partit Socialdemòcrata i Laborista, Ulster), 1 escó pel Partit de l'Aliança (Ulster), un pels Verds i un altre qualificat de "diversos" o "altres".
Diners a l'Ulster, referèndum a Escòcia
El DUP ideològicament és pròxim al Partit Conservador però estava disposat a donar suport al partit que li fes la promesa d'"esborrar" els més de dos-cents milions de lliures que seran retallats al govern de l'Ulster. El DUP governa la part britànica d'Irlanda del Nord en coalició amb el Sinn Fein i el cap del govern de Belfast és el seu actual líder Peter Robinson. L'escàndol polític-sexual protagonitzat per la dona de Robinson fa uns mesos (va donar diners a un amant molt més jove que ella perquè obrís un pub a Belfast) sols li ha costat un diputat al partit.
El Partit Nacionalista Escocès (SNP) a l'anterior parlament disposava de vuit diputats i en determinats moments es va dir que aprofitant el desprestigi dels pagaments efectuats per la Cambra dels Comuns als diputats dels grans partits i altres factors aspirava a arribar a la vintena, per poder condicionar la formació de nou govern en cas d'un parlament sense majoria. El SNP governa Escòcia però no disposa de majoria al parlament escocès i el seu líder, Alex Salmond, intenta obtenir la convocatòria de un referèndum sobre la independència del país, tal com ha promès. El referèndum, una major autonomia financera i menys retallades pressupostàries haurien pogut ser les monedes de canvi per donar suport a un govern minoritari. Conservadors, laboristes i liberals s'oposen a que el parlament d'Edimburg aprovi la celebració del referèndum sobre la independència d'Escòcia.
El Plaid Cymru, partit nacionalista del País de Gal·les, que manté els seus tres diputats, governa en coalició amb els laboristes al govern de Cardiff. Si hagués quallat el front progressista (laboristes i liberals) es donava per fet que obtindria el suport del SNP i el Plaid Cymru.
Els altres nord-irlandesos
El Sinn Fein, que lluita per la reunificació d'Irlanda, governa junt amb el DUP a Belfast. Des de fa molts anys obté representació política a Westminter però els seus diputats consideren que no hi tenen res a fer en un parlament estranger i no hi van. El SDLP (Partit Socialdemòcrata i Progressista), se situa ideològicament al cantó del Partit Laborista i la seva implantació dins de la comunitat nacionalista i catòlica nord-irlandesa el col·loca dins del camp del nacionalisme irlandès amb l'etiqueta de "moderat", respecte a un Sinn Fein més decididament partidari de la reunificació. Manté els seus tres escons. El Partit de l'Aliança, també de l'Ulster, se situa al centre de la divisòria entre les dues comunitats enfrontades d'unionistes (partidaris de la unió amb la Gran Bretanya), de religió protestant, i nacionalistes (partidaris de la reunificació amb la República d'Irlanda), de religió catòlica, i agrupa a persones de les dues comunitats.
I, finalment, el partit Verd obté per primera vegada un escó a Westminster, segons informa la premsa britànica, mentre que el Partit Nacional Britànic (BNP), d'extrema dreta,fracassa en el seu intent d'obtenir algun escó en circumscripcions de població blanca pobre amb un alt índex d'immigració extracomunitària. A les eleccions europees de l'any passat havia tret dos escons a l'eurocambra.
