Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 6 de de maig del 2009 | 14:24
Crònica · Internacional

Cap a un nou imperi persa?

Hi ha pobles que des del fons de la seva història tenen vocació imperial, és a dir, voluntat de dominar sobre altres pobles. Se senten o volen sentir-se forts i necessiten (o almenys això sembla) governar amplis espais territorials. Un d'ells és el persa.

L'actual estat de l'Iran està format per una diversitat de pobles (perses, àrabs, àzeris, kurds, belutxis, etc.) però no hi ha dubte que el persa és el poble dominant. Tot i això, aquest fet queda dissimulat per la ideologia i per la religió -en aquest cas la musulmana en la seva branca xiita. L'actual evolució política, amb una administració Obama decidida a intentar la via del diàleg, pot conduir a la configuració d'un nou imperi persa vestit amb l'uniforme de la ideologia religiosa xiita.

Si els nord-americans assolissin un acord amb el règim dels aiatollahs perquè deturessin el seu programa nuclear en l'ús civil de l'energia atòmica, sense traspassar al camp militar el preu a pagar, aquest suposaria el reconeixement del paper de l'Iran com a potència dominant a l'àrea de l'Orient Mitjà. I això que vol dir? En primer lloc que la seva projecció política sobre el món àrab quedaria consagrada, reforçada i, fins i tot, podria ser ampliada.

Una vegada els nord-americans retirin les seves tropes de l'Iraq aquest estat quedarà sota la influència del seu poderós veí persa, ja que la majoria de la població àrab iraquiana és de religió xiita, i els partits religiosos situats sota la influència iraniana tenen grans possibilitats de governar. De fet, el règim àrab de Síria, formalment dirigit pel partit socialista Baas, està a mans d'una branca xiita, els alauites, que són una minoria davant la majoria de població sunnita. L'aliança d'aquest règim amb el de l'Iran és sòlida, i comparteixen un seguit d'interessos comuns d'influència i domini al Líban i Palestina.

Al Líban, l'aliança sirio-iraniana ha enfortit políticament i militarment el Partit de Déu (Hezbollah), el més votat dins de la comunitat xiita libanesa. Aquesta comunitat és la més nombrosa del país i, per tant, el govern del Líban depèn de la voluntat de l'aliança sirio-iraniana. A Palestina aquesta aliança ha afavorit clarament la ràpida expansió i domini a la franja de Gaza de Hamas (sunnita), sense la qual no hi pot haver unitat política per formar un govern palestí. Per altra banda, a la península aràbiga, dominada políticament per l'Aràbia Saudita, un dels petits emirats, Qatar, s'ha allunyat de la influència saudita per acostar-se a l'Iran. I, per tant, dins el règim dels aiatollahs se senten veus, amb una certa periodicitat, que reclamen el domini sobre Bahrein, un petit estat format per unes illes situades al golf Pèrsic les quals estan governades per una minoria sunnita (mentre la majoria dels habitants son xiites).

Aquesta evolució político-religiosa a la zona ha provocat que els governants de molts estats àrabs considerin en aquests moments que la amenaça més greu pels seus règims no es Israel sinó l'Iran imperial. s el cas destacat del president egipci Mubarak i del rei saudita Abdallah. Estan esverats davant l'expansió persa i davant la possibilitat que els Estats Units arribin a un acord amb Teheran que consagri i doni noves perspectives a les ambicions perses vestides de religió xiita. Per completar el panorama, a l'Afganistan, on operen els exèrcits de l'OTAN per deturar l'expansió dels talibans (fonamentalistes sunnites d'ètnia paixtú, aliats d'Al-Qaeda), hi ha una minoria xiita, els hazaras, que el règim iranià protegeix. I aquesta minoria també demana que es reconegui la seva influència a la zona oest afganesa (justament la zona que dóna a les seves fronteres) la ciutat més important de la qual és Herat.

-Pla iranià per a l'Iraq-
En vistes a l'anunciada retirada nord-americana de l'Iraq, el règim iranià ja ha adoptat decisions per reforçar la seva influència i ocupar el buit que deixarà la marxa dels nord-americans. Al nord de l'Iraq, els kurds fan la seva vida independent, però a la part àrab del país la guerrilla vinculada amb Al-Qaeda, que té les seves bases a la zona sunnita, ataca amb duresa i continuïtat la població xiita -les seves mesquites i els seus barris. El dia que no hi estiguin els nord-americans, estaran els iranians per defensar els xiites iraquians amb el seu Pla iranià per a l'Iraq. El Guia Suprem de la revolució iraniana, Ali Khamenei, ha aprovat aquest "pla Iraq" que, segons informa el diari de Milà "Corriere della Sera", ha estat encarregat als pasdaran (la milícia del règim teocràtic iranià).

En primer lloc hi ha una política de reforçament dels lligams ja existents entre els pasdarans i els partits polítics i milícies àrabs iraquianes xiites. Aquest reforçament vol dir destinar més diners, armes i material als partits i milícies aliades, i augmentar el nombre de pasdarans disposats al combat en territori iraquià front els atacs d'Al Qaeda. Fa un parell de setmanes que el número dos d'Al-Qaeda, l'egipci Ayman al Zawahiri, va dir que l'Iran és un adversari. També hi haurà un creixement de la cooperació econòmica i comercial: una part del teixit econòmic iraquià i de les institucions ja és a mans dels pro-iranianes. El front econòmico-militar iraquià pro-iranià ha de servir per saltar-se les sancions que afecten a l'Iran a través de les empreses, els bancs i els dirigents polítics. Tot plegat condueix al mateix objectiu: convertir l'Iraq en un estat vassall de l'imperi persa sota la vestimenta dels aiatollahs xiites.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat