Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 1 de de setembre del 2010 | 14:21
Crònica · Internacional

L'independentisme de Còrsega estudia el model irlandès

Com cada mes d'agost l'independentisme cors ha celebrat les seves jornades a la localitat de  Corte, i en aquesta ocasió la premsa s'ha fet ressò d'un canvi de tendència dels dirigents i les bases de la formació independentista Corsica Libera, que estarien reflexionant sobre la validesa de la lluita armada.

A les jornades de Corte, els passats dies 7 i 8 d'agost, va assistir-hi Paul Fleming, dirigent del Sinn Fein irlandès i exalcalde de Derry, com a invitat d'honor. Fleming va aprofitar per donar a dos dirigents de Corsica Libera un curset accelerat de negociacions de desarmament ja que ha estat un dels principals artífexs del procés d'abandó de les armes per part de l'IRA (Exèrcit Republicà Irlandès) degut als acords polítics de Divendres Sant del 1998 que van posar fi al conflicte armat a l'Ulster.Oficialment, la línia política de Corsica Libera no ha variat des de fa trenta anys: dóna suport als moviments armats clandestins sorgits del FLNC (Front Nacional d'Alliberament de Còrsega) i a les seves "actuacions militars". Aquesta activitat armada s'ha traduït en uns 15.000 atemptats durant els últims trenta anys però des de fa dos anys els atacs han baixat de manera espectacular. El 2007 van produir-se 184 i el 2009 sols 49.

Ara els dirigents de Corsica Libera parlen de la possibilitat de trobar un acord polític amb l'Estat francès. La duresa de la repressió policial no és l'única raó d'aquest canvi d'actitud ja que fa tres anys els independentistes van iniciar un procés de refundació que va conduir els principals grups a unir-se en una única formació política, Corsica Libera.

La unitat ha donat els seus fruits i a les eleccions regionals franceses del passat mes de març, Corsica Libera va obtenir a l'illa prop del 10% dels vots (14.000), rere del moviment autonomista, agrupat en Femu a Corsica, que va arribar al 26%. Uns resultats electorals històrics pel moviment nacionalista cors que mai havia superat el 25% sumats tots els seus components i que ara representa a una tercera part de la població.

"Le Monde" demana aprofitar l'ocasió
En la seva editorial del passat 10 d'agost el diari "Le Monde" es feia ressò d'aquests canvis que desprès de trenta anys de violència anuncien una pròxima pacificació de la vida política corsa i demana al govern francès que no deixi passar l'ocasió i que aprofiti per adoptar mesures que facilitin el procés. De fet, els principals punts de negociació de un acord polític que posi fi a la lluita armada a Còrsega ja estan definits i estan sobre la taula.

Hi ha dos punts essencials: l'oficialitat de la llengua corsa, juntament amb el francès (reivindicació que comparteixen algunes de les formacions polítiques franceses a l'illa), i la creació d'una ciutadania corsa, com la que ha estat creada a la Nova Caledònia, que reservi l'accés a la propietat als corsos i als qui porten un mínim de deu anys vivint a l'illa.

Segons el diari italià "La Repubblica" el líder de Corsica Libera, Jean-Guy Talamoni, advocat de 50 anys, ha manifestat que "també nosaltres podem trobar un acord com el de Divendres Sant". Per aquest diari els independentistes corsos el que volen és una mena de "federalisme dur" i diu que la seva reivindicació lingüística s'inspira en el  model català. També recorda que una mesura que facilitaria les converses seria el trasllat a l'illa de la setantena dels "presos polítics" existents.

Debat polític a França
La proposta de crear una ciutadania corsa en un Estat tan unitari i unitarista com el francès ha aixecat immediates reaccions, com la del setmanari de dretes "L'Express", que desqualifica el raonament de Talamoni. El líder independentista diu que la ciutadania corsa seria necessària per comprar béns immobles perquè des de fa molts anys els rics compren terrenys i cases per passar-hi les seves vacances i això fa pujar els preus de tal manera que els corsos no poden viure a casa seva. Talamoni diu que la ciutadania corsa faria baixar la demanda i, per tant, els preus. Un diputat de l'UMP (majoria presidencial) cors, Camille de Rocca-Serra, diu que n'hi hauria prou amb recórrer a gent que deixés el seu nom per fer inviable el raonament de Talamoni i que el problema immobiliari és molt complex.

Per l'alcalde de Bastia, Emile Zuccarelli (radical d'esquerra), la idea de ciutadania corsa és contraria a "tots els textos constitucionals". Talamoni replica que des del 1998 s'ha creat a Nova Caledonia una ciutadania local. Ara bé, el Consell Constitucional francès precisa que aquesta és una derogació exclusivament reservada per a la Nova Caledonia. "Res impedeix aplicar a Còrsega l'estatut de la Caledonia", afirma el dirigent autonomista cors Jean-Christophe Angelini.  El debat, més que jurídic, és polític.

Una proposta "maligna"
El setmanari "L'Express" assenyala que una ciutadania local tindria moltes conseqüències com la restricció del cos electoral a certes eleccions i en l'accés als llocs de treball. Aquesta publicació qualifica de "maligne" la proposta dels nacionalistes corsos perquè aprofita l'èxit electoral del passat mes de març (36% dels vots), el fet de la disminució dels atemptats i la difícil situació existent en el sector de l'habitatge a Còrsega. El parlament cors ja ha anunciat per aquesta tardor unes jornades destinades a trobar mesures per frenar els preus de l'habitatge.

Talamoni contesta a les acusacions de xenofòbia respecte a la proposta de ciutadania corsa dient que és exactament al revés ja que "res impedirà" a ningú "obtenir la ciutadania corsa desprès de deu anys de residència permanent". Aprofita per afirmar que Còrsega, pel moviment nacionalista, no és una regió francesa sinó una nació integrada a França des de fa dos-cents cinquanta anys.

En canvi, pel president comunista del parlament cors, Dominique Bucchini, Còrsega no es pot comparar amb la Nova Caledònia ja que aquelles illes del Pacífic viuen un procés que pot conduir a la seva independència, i "en el marc constitucional aquests procediment és impossible en la resta del territori francès".  Per Bucchini, crear una ciutadania corsa "és acceptar el principi de desigualtat de tractament en funció dels orígens sobre el territori nacional i aquest concepte és contrari a la igualtat de drets entre els ciutadans de la República...Hi ha altres mitjans per frenar l'especulació". El que és evident és que els últims esdeveniments han donat un nou impuls al debat sobre el futur polític de Còrsega.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat